Gabriel Beltran Larroya va publicar fa anys un completíssim article sobre les edicions de les obres de Teresa de Jesús a Barcelona, consultable ara en línia. Volem afegir algunes noves aportacions sobre les obres que va descriure, i mostrar les imatges corresponents a les sis diferents edicions publicades a Barcelona entre els segles XVI-XVIII.
Les obres de Teresa de Jesús van circular des del primer moment en forma de nombroses còpies manuscrites, però no van començar a imprimir-se fins després de la seva mort, esdevinguda l’any 1582. Tot just un any després, el 1583, es publicà a Évora (Portugal) el Camino de perfección. Aquest mateix títol fou publicat a València l’any 1587, dedicat a una devota dama catalana, Lucrècia de Gralla i d’Hostalric, casada amb Francesc de Montcada i de Cardona, segon comte i primer marquès d’Aitona, que havia estat virrei de Catalunya i aleshores ho era de València (1581-1594).
Tratado llamado camino de perfeccion que escrivio para sus monjas la madre Teresa de Iesus. En Valencia : en casa de la viuda de Pedro de Huete… : a costa de Balthasar Simon.
La vídua de Pedro Huete era la impressora valenciana Jerònima Galés, vídua del també impressor Joan Mei. La filòloga Maria Toldrà, en la seva ressenya del llibre de Rosa M. Gregori sobre Jerònima Galés, relaciona els sovintejats encàrrecs que rebia la impremta dels Mei per part de l’arquebisbe Joan de Ribera, admirador ell mateix de la reforma teresiana, amb les edicions que sortiren del taller dels Mei-Huete del Camino de perfección [1586, 1587], de Teresa de Jesús, i de la Lámpara encendida [1586, 1590], de Jerónimo Gracián de la Madre de Dios, sempre amatent a la divulgació de l’obra teresiana. Altrament, Maria Toldrà ja ha posat en relleu l’interès de Gracián per aquestes capitals de la impremta que eren València i Barcelona. Aquells anys foren d’eclosió al Carmel descalç valencià: l’any 1588 es fundà el convent de Sant Josep de València, de monges, i el 1589 el de Sant Felip, de frares.
Les obres completes de Teresa de Jesús van publicar-se a Barcelona per primer cop en 1588, en dos volums (1588 i 1589), per Jaume Cendrat i Gabriel Lloberes, el mateix any que l’edició prínceps editada a Salamanca per Guillermo Folquel.
Los libros de la madre Teresa de Jesús fundadora de los monesterios de monjas y frayles Carmelitas descalços de la primera regla. En Barcelona; Con licencia impresso en casa de Jayme Cendrat, Año 1588. Véndense en casa de Gabriel Lloberas, y a costa suya impressos.
Cal relacionar aquesta iniciativa editorial amb la fundació, per Joan de Jesús Roca (1544-1614), del convent de Sant Josep (1586), a la Rambla de Barcelona, el primer de carmelites descalços de tota la Corona d’Aragó. Roca, el primer carmelita descalç català, i una personalitat decisiva en la consecució de la nova Congregació del Carmel descalç, fou el primer provincial de la província de Sant Josep (1588-1591), formada en aquell trienni per les recents fundacions de Sant Josep de Barcelona, Sant Josep de Mataró, Sant Josep de Tàrrega, Sant Josep de Girona, i el Miracle de Tortosa, totes ells de frares, el de monges de la Immaculada Concepció de Barcelona, en el Principat; i el convent de frares de Santa Anna, a Gènova, a més dels dos convents valencians esmentats, Sant Josep i Sant Felip, i al regne d’Aragó pel convent del Carme de Tamarit de Llitera, de frares, i el de religioses de San José de Saragossa.
El 1610 es va publicar a Colònia una edició de les obres de santa Teresa de Jesús (Vida, Camino i Moradas), traduïda al llatí per Matías Martínez Waucquier, de Middleburg, que sembla haver-se fet a partir de l’edició barcelonina de 1588, ja que inclou les aprovacions del benedictí Joan de Lerma, prior del monestir de Sant Pau del Camp, i del bisbe de Barcelona, Joan Dimas Loris, que consten a l’edició de les obres de Teresa de Jesús feta a la capital catalana el 1588. Va publicar-se novament a Anvers el 1619 i un altre cop a Colònia el 1626. Encara que el Libro de la vida ja s’havia traduït al llatí des d’una versió italiana per l’agustinià Antonio Kerkebek (Magúncia, 1603), i a partir del castellà pel carmelita Andrés de Jesús María (Roma, 1603), aquesta edició llatina de les tres obres fonamentals de santa Teresa seria especialment important per a la difusió internacional dels seus escrits, així com per ser la transmissora d’aquests textos en la litúrgia i en els documents oficials durant els segles XVII i XVIII (Álvarez, 165).
Opera S. Matris Teresae de Jesu,… in duas partes distincta, studio et opera Mathiae Martinez,… ex hispanico sermone in latinum conversa… Coloniae Agrippinae : apud J. Kinckium, 1626.
El 1620 va aparèixer impresa, també a Colònia, la biografia de Teresa que el jesuïta Francisco de Ribera, confessor de Teresa de Jesús, havia publicat a Salamanca el 1590, traduïda també al llatí per Matías Martínez:
Vita B. Matris Teresae de Iesu, carmelitarum excalceatorum & excalceatarum fundatricis, in quinqui libros distincta / auctore R.P. Francisco de Ribera … ; ex Hispanico sermone in Latinum conuertebat Matthias Martinez, Coloniae Agrippinae: Ioannem Kinchium …, 1620.
Aquestes iniciatives editorials devien de ser empeses, sens dubte, pel carmelita descalç Tomás de Jesús, Dávila Herrera (1563-1627), que havia fundat el 1613 el convent de frares de Sant Josep i Teresa a la ciutat alemanya de Colònia, ciutat que acolliria també el monestir de carmelites descalces de Regina Pacis (Sta. Maria vom Frieden), on professaria, ja en el segle XX, la filòsofa jueva Edith Stein, com a Teresa Benedicta de la Creu.
L’any 1606 van tornar a publicar-se a Barcelona les obres de Teresa de Jesús, per Rafael Nogués i els germans Anglada. El llibreter Nogués exposava, en la dedicatòria de l’obra, la gran demanda que hi havia de les obres de Teresa de Jesús:
Las obras de la Madre Teresa de Jesús, fundadora de la orden de los Carmelitas Descalços, que tantas vezes se han impresso, son tan buscadas por personas religiosas y devotas, y para que las hiziesse imprimir se me ha [h]echo tanta instancia, que no he tenido más remedio de diferir más este servicio, el qual, mirado la instancia que se me ha hecho no es pequeño.
Los libros de la madre Teresa de Jesús fundadora de los monesterios de monjas y frayles Carmelitas descalços de la primera regla. En la hoja que se sigue se dizen los libros que son. Dirigidos a la madre sor Angela Serafina Abbadessa del Monesterio de las Monjas Caputxinas. Año [Escudo de la orden] 1606. Con Licencia en Barcelona. A costa de Raphael Nogués Librero.
L’historiador carmelità Gabriel Beltran mencionava en el seu treball una reedició de 1620 de l’obra de Nogués-Anglada, que no va poder documentar directament, però, per tractar-se d’una edició molt difícil de trobar. L’únic centre on hem pogut localitzar un exemplar d’aquesta obra és la biblioteca de la universitat alemanya de Trier (Tréveris), que ens ha facilitat la imatge que reproduïm:
Los libros de la Madre Teresa de Jesús, fundadora de los monasterios de monjas y frayles carmelitas descalzos de la primera regla. Contiénense en estos libros un tratadito de su Vida y llamamiento y aprovechamiento con algunas cosas de oración. Otro tratado del Camino de la perfección. Otro que se titula Castillo Espiritual, o las Moradas. Con tablas muy copiosas. Dirigidos a la Madre Sor Angela Serafina, Abadessa del monesterio de las monjas caputxinas […] Barcelona, Imprenta de Esteban Liberos.
L’obra fou impresa per Esteve Liberós, i a la portada duu la data de 1619 en xifres aràbigues, i de 1620 en números romans. La segona part de l’obra, inclòs en el mateix volum, Camino de perfección, porta en canvi la data de 1606 i declara haver-se imprès a casa dels germans Anglada, i sembla una simple reimpressió. El que ja no apareix és el patrocini de l’edició pel llibreter Rafael Nogués, ni l’elegant portada impresa a dues tintes de l’edició de 1606.
L’any 1680 es publicaren novament les obres de Teresa de Jesús a Barcelona, en dos volums, per l’impressor Rafel Figueró, a costa dels llibreters Jacint Ascona i Joan Terresanches. Anys després, cap a 1727, els carmelites descalços van acabar comprant la impremta de Figueró, després de la mort de l’impressor, per unes 2.700 lliures. Segons l’investigador Xevi Camprubí és la quantitat més gran, i amb molta diferència, pagada per una impremta en tota la història d’aquest ofici a Barcelona.
Obras de la gloriosa madre Santa Teresa de Jesús, fundadora de la Reforma de la Orden de Nuestra Señora del Carmen, de la primera observancia. Con licencia: En Barcelona, en casa de Rafael Figueró a los Algodoneros, Año 1680. A costa de Jacinto Azcona, y Juan Terresanches Libreros.
Xevi Camprubí, que ha realitzat una tesi doctoral sobre l’impressor Figueró, ens informa que, segons els tractes signats entre Figueró per un banda i Ascona i Terresanches per altra, el tiratge de l’obra fou de 1.250 exemplars, i el cost de la impressió ascendí a 726 lliures i 2 sous.
Ja en el segle XVIII, el 1704, va realitzar-se una nova edició barcelonina de les obres de santa Teresa, en aquesta ocasió a casa de Cormellas:
Obras de la gloriosa madre Santa Teresa de Jesús, Fundadora de la Reforma de la Orden de Nuestra Señora del Carmen, de la primera observancia. 1704. Con licencia: En Barcelona, en casa de Cormellas.
La següent publicació de les obres de santa Teresa no es realitzaria fins després de la guerra de Successió, en una edició on no es declara la data, però que gràcies a la llicència d’impressió pot datar-se com posterior, en tot cas, a 1724. La llicència privativa d’impressió i de venda de l’obra va ser concedida pel rei als carmelites descalços per un temps de deu anys:
Suma de Privilegio. Tiene licencia, y privilegio de su Magestad, la Religion de Carmelitas Descalços, para poder imprimir, y vender por tiempo de diez años las obras de Santa Teresa… con prohibicion de q. ninguna otra persona las pueda imprimir sin su consentimiento. Y tassaron los Señores del Consejo… este primer libro de las Obras para que se venda a 466 maravedis de vellón (Baltasar de San Pedro Azevedo, Madrid, 2.3.1724).
Crida l’atenció, però, la dedicatòria de l’obra a don Juan de Austria, potser un pòstum homenatge a la casa d’Àustria, derrotada en la guerra de Successió a la Corona d’Espanya?
Obras de la gloriosa madre santa Teresa de Jesús, fundadora de la Reforma de la Orden de Nuestra Señora del Carmen, de la primera observancia. Tomo primero. Dedicadas al Sereníssimo Señor el Señor Don Juan de Austria. Con privilegio. Barcelona: En la Imprenta de los Padres Carmelitas Descalços [s. d.]
Les cartes de santa Teresa publicades a Barcelona
L’any 1700 es van publicar a Barcelona les cartes de santa Teresa de Jesús, amb notes de Juan de Palafox y Mendoza, per l’impressor Martí Gelabert, a iniciativa dels llibreters Joan Cassanyes i Jaume Batlle. El contracte estipulà una tirada de 1.250 exemplars de cadascun dels dos toms de l’obra:
Cartas de la seráfica, y mística doctora santa Teresa de Jesús, madre, y fundadora de la Reforma de la Orden de Nuestra Señora del Carmen, de la Primitiva Observancia. Con notas del Excelentíssimo, y Reverendíssimo Señor Don Juan de Palafox, y Mendoça, Obispo de Osma, del Consejo de su Magestad, etc. Recogidas por orden del Reverendíssimo Padre Fray Diego de la Presentación, General de los Carmelitas Descalços, de la Primitiva Observancia. Dedicadas a la mesma Santa. Con licencia. En Barcelona, en Casa de Martín Gelabert, delante la Retoría de N. S. del Pino. Año 1700. A costa de Juan Casañas, y Jayme Batlle Libreros y véndense en sus casas.
La primera edició de les cartes de santa Teresa, feta per Juan de Palafox, bisbe d’Osma, s’havia publicat a Saragossa el 1658 per Diego Dormer. En el segle XVII l’epistolari teresià es publicà en diverses ciutats: a Anvers, per Baltasar Moreto, el 1661; a Madrid, per María de Quiñones, el 1662; a Saragossa, per Diego Dormer, el 1671; a Brusel·les, els anys 1674, 1676 i 1680, per Francisco Foppens; a Madrid el 1678 per Bernardo de Villa Diego; i a Lima (Perú), l’any 1693, per J. de Contreras. Després de l’edició barcelonina de les cartes de Teresa el 1700, es publicaren a Brussel·les en 1742 per Marcos-Miguel Bousquet y compañía; i a Madrid, el 1752 per José de Orga, el 1762 per Gabriel Ramírez, i entre 1771-1778, i en 1793 per José Doblado.
Bibliografia
ÁLVAREZ, Tomás, “Santa Teresa de Jesús. Primera onda difusora de sus escritos”, dins Teresa de Jesús. La prueba de mi verdad, Madrid: Biblioteca Nacional de España; Acción cultural española, 2015, pp. 149-166.
BELTRAN, Gabriel, “Las obras de Santa Teresa de Jesús publicadas en Barcelona (1588-1961)”, Monte Carmelo, 72 (1964), pp. 223-268.
CAMPRUBÍ, Xevi, L’impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps, tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2014.
GREGORI ROIG, Rosa M., La impressora Jerònima Galés i els Mey (València, segle XVI), València: Biblioteca Valenciana, 2012.
PALAU Y DULCET, Antonio, Manual del librero hispano-americano…, XIX, Madrid: imprenta de Sucesores de Rivadeneyra, 1967, pp. 451-502.
SIMEÓN DE LA SAGRADA FAMILIA, Bibliographia operum S. Teresiae a Iesu, Roma: Ediz. del Teresianum, 1969.
TOLDRÀ, Maria, “De les constitucions de fra Melanco Cerruno als viatges d’Anastasio el melancòlic”, Castell interior (21/09/2014)
EAD., “Jerònima Galés, impressora”, Vademècum (7/01/2015).
[Mercè GRAS]
Castell Interior 