Més sobre Marta i Maria (CP [V] 31,5)

[5] És molt gran la mercè que el Senyor fa a qui concedeix això, perquè és acoblament de vida activa i contemplativa. Llavors el serveix amb l’una i amb l’altra alhora, perquè la voluntat es manté en la seva obra –sense saber com actua– i en la contemplació, i les altres dues potències serveixen en … Continua la lectura de Més sobre Marta i Maria (CP [V] 31,5)

Anuncis

Descobrint el castell interior (CP [V] 28,9-11)

[9] Fem, doncs, compte que al nostre interior hi ha un palau riquíssim, tot d’or i de pedreria, com per a tal Senyor; feu-vos-en, també, que depèn de vós que l’edifici sigui així, com és veritat, car no hi ha cap edifici tan formós com una ànima neta i plena de virtuts, les quals, com … Continua la lectura de Descobrint el castell interior (CP [V] 28,9-11)

Oració mental i oració vocal (CP [V] 22,1)

[1] Sapigueu, filles, que no és pas tenir la boca closa el que fa falta perquè l’oració sigui mental o no ho sigui; si quan parlo amb Déu, més que no pas en les paraules que li dic, penso que parlo amb Ell i veig que ho faig, l’oració és mental i vocal alhora; tret … Continua la lectura de Oració mental i oració vocal (CP [V] 22,1)

La determinada determinació (CP [V] 21,1-2)

[1] No us estranyeu, filles, que calgui mirar tantes coses per a començar aquest viatge diví, camí reial cap al cel. Fent-lo, s’hi guanya un gran tresor; no ens hem de meravellar que costi tant, a parer nostre. Temps vindrà que comprendrem que una cosa de tant de valor ens la donen per cap preu. … Continua la lectura de La determinada determinació (CP [V] 21,1-2)

Cavalls desbocats (CP [V] 19,1-2)

[1] Fa tants dies que vaig escriure el que precedeix i que no he tingut lleure per a reprendre-ho, que si no ho rellegeixo, no sé què hi dic; per no ocupar-hi temps, haurà d’anar com surti, sense ordre. Per a enteniments dispostos i per a ànimes acostumades a fer oració i que poden estar-se … Continua la lectura de Cavalls desbocats (CP [V] 19,1-2)

Marta i Maria (CP [V] 17,3 i 5)

[3] Jo en vaig passar més de catorze [i.e. anys] que, si no era llegint, no podia meditar. De persones així i d’altres que, baldament llegeixin, no poden meditar sinó dir solament oracions vocals, en les quals ja s’allarguen més, n’hi deu haver moltes. Fins n’hi ha que tenen el pensament tan veloç que no … Continua la lectura de Marta i Maria (CP [V] 17,3 i 5)

Una gosadia santa (CP [V] 16,12-13)

[12] Déu ens deslliuri, germanes, de dir “no som àngels”, “no som santes”, quan farem alguna cosa imperfecta. Malgrat que no ho siguem, mireu que és bo de pensar que, ajudant Déu, ho podríem ser si ens hi esforçàvem; i no tingueu por que es perdi per Ell si no es perd per nosaltres. I … Continua la lectura de Una gosadia santa (CP [V] 16,12-13)

Escac i mat al Rei (CP [V] 16,1)

[1] No us sembli pas massa tot això que precedeix perquè, com diuen, entaulo el joc. M’heu demanat que us parli sobre el principi de l’oració; jo, filles, si bé Déu no m’ha portat per aquest principi, perquè aquestes virtuts encara no han germinat en mi, no en sé d’altre. Doncs, creieu-me: en el joc … Continua la lectura de Escac i mat al Rei (CP [V] 16,1)

“Aquesta casa és un cel” (CP [V] 13,7)

[7] Aquesta casa és un cel –si n’hi pot haver a la terra– per a qui posa la seva satisfacció a acontentar només Déu i no fa gens de cas del propi acontentament: és una vida molt feliç. Si desitja alguna cosa més, ho perdrà tot, perquè no ho pot haver, i una ànima descontenta … Continua la lectura de “Aquesta casa és un cel” (CP [V] 13,7)

Independència de les monges (CP [V] 5,6-7)

[6] I que cap vicari no es fiqui a manaire, ni cap confessor no es prengui aquesta llibertat, perquè només hi són per a zelar el recolliment i el decòrum de la casa, i el seu aprofitament interior i exterior, per a dir-ho al prelat quan s’hi falti, però no perquè en siguin els superiors. … Continua la lectura de Independència de les monges (CP [V] 5,6-7)