Alguns (desconeguts) autors d’opuscles poètics de tema teresià (V): Relacions catalanes de les festes de beatificació (un devot seu)

Relació verdadera de la vida, mort y Beatificació de la Beata Mare Theresa de Jesús, fundadora de la nova reformació de Frares y Monjas Carmelitas Descalços de la primitiva Regla, Composta ab rima de Jaume Roig per un devot seu, En Barcelona: en la Estampa de Gabriel Graells y Esteue Liberos, 1614.

Aquesta relació, escrita en vers, amb rima de Jaume Roig, és signada per un anònim devot, sense que puguem precisar la seva condició, laica o religiosa, ni tampoc la seva edat, llevat que és de gènere masculí. És l’únic full volander que es conserva sobre la beatificació de 1614 a l’Arxiu Municipal de Barcelona (Biblioteca de l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona, B-1614 8º Op. 4).

De tots aquests fulls volanders que presentem, sembla el que té una faisó més oficialista, per tant com duu gravat l’escut del Carmel descalç, i l’imprès declara explícitament tenir llicència de l’ordinari, és a dir, del bisbe. Potser fins i tot podia haver estat obra d’un frare josepet o patrocinat o encarregat per les mateixes autoritats de l’orde: el prior del convent de Sant Josep de Barcelona, en el trienni 1613-1616, era Jeroni de l’Assumpció, Remolins Costa (c. 1571-1656), que signà l’aprovació d’un altre opuscle poètic l’any 1615, i de qui coneixem la seva traça poètica per l’obra Glosas a unos tercetos sacados de la doctrina de los libros del V.P.F. Juan de la Cruz, que va publicar-se a Girona l’any 1650. No seria forassenyat atribuir-li algun tipus de participació en la publicació d’aquests versos divulgadors de la vida de la fundadora carmelitana.

L’imprès va ser publicat per Gabriel Graells i Esteve Liberós, els dos impressors que publicaren el darrer sermó de Joan de Jesús Roca, el primer carmelita descalç català, que va morir poc després d’haver predicat l’homilia de les festes de la beatificació de Teresa de Jesús que se celebraren a Tarragona. L’impressor Gabriel Graells, natural de Cardona, amb oficina al carrer Torners des d’almenys 1596, va estar associat fins 1610 amb l’impressor francès Gerard Dòtil. De les seves premses van sortir 36 obres entre 1596 i 1600, moltes d’elles romances. Després de la mort del seu soci, Graells continuà actiu fins al 1619, en un taller a Sant Domènec del Call, on treballà, entre 1614-1615, al costat d’Esteve Liberós, especialment en la publicació de llibre religiós i fullets de notícies. L’any 1620, Liberós reeditaria les obres de Teresa de Jesús, que va publicar Rafael Nogués l’any 1606, en una edició de la qual semblen haver-se conservat certament pocs exemplars, de fet únicament ens consta el llibre conservat a la Universitat de Tréveris (Alemanya).

A diferència dels altres opuscles, l’autor es dedica únicament a resseguir les fites biogràfiques de la santa, en una tasca hagiogràfica i gairebé catequètica, sense entrar per a res en el tema festiu, de la mateixa manera que ho feien els goigs dels sants. En el text, que és una biografia de Teresa de Jesús en vers, l’autor inclou, fins a tres vegades, l’expressió “he llegit”, com si anés posant en rima un text prèviament llegit. Segons Henry Ettinghausen, les relacions en vers acostumaven a estar basades en altres textos en prosa. Quina és la font que segueix l’anònim devot, punt per punt, de la biografia de Teresa de Jesús? Les primeres biografies de la fundadora carmelitana són les de Juan de Ribera, La vida de la madre Teresa de Jesús (Salamanca: Pedro Lasso, 1590), i la del carmelita descalç Tomás de Jesús, Dávila Herrera (1563-1627), i de Diego de Yepes, Vida, virtudes y milagros de bienaventurada virgen Teresa de Jesús (Saragossa: Angelo Tavanno, 1606). Aquestes biografies no foren les úniques escrites en el segle XVI, però sí les que es van publicar, ja que les de fray Luis de León i Julián de Ávila no veurien la llum fins al segle XIX.

Naturalment, l’anònim devot podia haver llegit directament el relat autobiogràfic de Teresa d’Àvila en el seu Libro de la vida, que, juntament amb altres obres seves, va publicar-se a Barcelona en l’edició de 1588-1589, de Jaume Cendrat i Gabriel Lloberas, o la de 1606, de Rafael Nogués i els germans Anglada.

Bibliografia

BELTRAN, Gabriel, “Las obras de santa Teresa de Jesús publicadas en Barcelona (1588-1961)”, Monte Carmelo, 72 (1964), p. 223-268.

ETTINGHAUSEN, Henry, Notícies del segle XVII: La Premsa a Barcelona entre 1612 i 1628, Barcelona: Arxiu Municipal de Barcelona, 2000, p. 79-82, 155-157.

FITA, Fidel, “Cuatro biógrafos de Sta. Teresa en el siglo XVI. El P. Francisco de Ribera, Fr. Diego de Yepes, Fr. Luis de León y Julián de Ávila”, Boletín de la Real Academia de la Historia, LXVII (1915), p. 550-561.

GRAS CASANOVAS, Mercè, “La recepción de Teresa de Jesús en la Corona de Aragón”, dins CALLADO ESTELA, Emilio (coord.), Viviendo sin vivir en mí. Estudios en torno a Teresa de Jesús en el V Centenario de su nacimiento, Madrid: Sílex, 2016, p. 215-258.

LLANAS, Manuel, L’edició a Catalunya: segles XV a XVII, Barcelona: Gremi d’Editors de Catalunya, 2001, p. 271, 272, 298.

Text

Relació verdadera de la vida, mort y Beatificació de la Beata Mare Theresa de Jesús, fundadora de la nova reformació de Frares y Monjas Carmelitas Descalços de la primitiva Regla, Composta ab rima de Jaume Roig per un devot seu.
Pus en lo món
per Sant Ramon
y molt abans
per altres sants
canonitzar
y auctoritzar
se féu gran festa,
ara sols resta
mare Theresa
que ab gran prestesa
la vostra es fassa.
Donau-me trassa
almenys per dir
y referir
vostra grandesa
virtut, noblesa,
vida, y llinatge
que yo·l llenguatge
no sé ab què diga
ni com scriga
que nos·s pot fer
vostre gran ser
sent titulada
filla ben nada
de pares nobles
dels antichs pobles
noble Ciutat
lloch nomenat
allí en Castella
Ávila, bella
digna vereda
de Alonç Cepeda
Beatriz Ahumada
que han procreada
una cepa tal
fruyt virginal
y de tals parts
en mes de Mars
als vint-y-vuyt
si no·m descuyt
dels anys corrents
mil y sinch-cents
y quinse·m par
a bon comptar
nasqué Theresa
ab gran puresa
y hermosura
que encara dura
com la del Sol
y de crisol
or acendrat
ab què medrat
resta lo Món
y los que són
en ell vehent
molt clarament
que és exemplar
retrato clar
hont veure’s pot
molt bé del tot
la virtut gran
ya ho entendran
que ella tingué
des que nasqué
féu santa vida
sent comedida
casta y honesta
ja·s manifesta
ara en les obres
amiga de pobres
y graciosa
no may ociosa
ni regalona
essent minyona
ans bé ocupada
molt effectada
de soledat
que sent de edat
sols de set anys
fugint enganys
se’n volgué anar
sens demanar
licència al para
que·u destorbara//
ella al desert
y axí concert
ab son germà
de posar mà
en la partida
fou impedida
però vehent
que son intent
fer no pogué
se entretingué
per Sant deport
de casa en lo hort
sent xica en fer
y assò és ver
gentils hermites
celdes petites
y oratoris
y monestís
hont recullís
son esperit
ple com esponja
volent ser monja
y molt retreta
féu vida estreta
fins que després
entrar pogués
y assistir
al monestir
perçò primer
segons voler
que fou de Déu
lo pare seu
sens més pensar
la va posar
encontinent
en un convent
de Monjas que
com llegit he
allí hi havia
del qual un dia
al cap de un any
si no·m engany
y mix que hi fou
forçat li fou
exir sens falta
per ser malalta.
però després
com ella es vés//
ya en salut
tot resolut
ans dels vint anys
tement los danys
del món entrà
no reparà
sens resistir
al monestir
com he llegit
de Àvila dit
Encarnació
religió
del Mont del Carme
a hont apar me
entrà en lo any
si no·m engany
comptant les gents
mil y sinch-cents
y trenta-y-tres
a dos del mes
noembre dit
y havent cumplit
lo Noviciat
tant desitjat
aquí visqué
fet que agué
fet professió
tinc relació
vint-y-set anys
sufrint afanys
y malalties
tant que en pochs dies
restà tulida
adolorida
y extramuntiada
molt congoxada
que no·s movia
ans parexia
ser del tot morta
tant que la porta
del vas uberta
fou, y la offerta
ya aparellada
perquè enterrada
fos, allí estaven,
que la aguardaven
han de advertir
al monestir
les monges tant
que ab si pensant //
la aportarien
ya li offerien
misses y pregàries
fent funeràries
y axí estigué
que no·s mogué
poc, molt, ni may
en tot lo espay
de quatre dias
per malalties
va desistir
del monestir.
Hont poc aprés
quant ya estigués
millor tornà
sempre donà
qui bé ho contemple
molt bon exemple
a les demés
fent més que·n
gran penitència
molta abstinència
Y oració
era, O? Theresa
bostre exercici
aspre cilici
dejuni, açot
restant del tot
mortificada
sempre ocupada
no may ociosa
ans fervorosa
fou servint Déu
com a espòs seu
y molt amat
ab què domat
fou lo enemic
del qual com dic
sent molt tentada.
Fou consolada
del Esperit Sant
en tot y tant
que un dia el veu
y no·y dubteu
molt resplendent
aparexent
una paloma
de blanca ploma //
molt adornada
y altra vegada
essent priora
gran protectora
de un convent
molt opulent
de Ávila, veu
a Christo en Creu
tot enclavat
ab què elevat
son espirit
de amor ferit
se va postrar
per a adorar
lo, en terra estant
ella plorant
y altrament
cada moment
li aparexia
ab què crexia
dins de son cor
en més amor
tota cremant
un dia estant
per combregar
arrebatar
se comença
tant alt se alça
que no pogué
per què estigué
més alt lo cap
seu, com be·s sap
que la porteta
dintre retreta
ab traça bona
per hont se’ls dóna
devotament
lo sagrament
sant del altar
no·s pot comptar
quantes vegades
ab mans plegades
y quant sovint
sermont oÿnt
llegint, ornat,
cosint, filant
se arrebatà.
tant que munta
no·us admirau?
com un Sant Pau/////
al tercer cel
ahont sens vel
y cara a cara
veu Déu lo Para
y fill triumphant
lo Esperit Sant
allí tot junt
en tant alt punt
que excedex
lo rapto aquex
molt als demés.
Y poc aprés
estant retreta
ab la mà dreta
Déu la prengué
y li digué
mira aquest clau
des de ara·m plau
sies ma esposa
admirable cosa.
Que un dia estant
Déu contemplant
un Àngel veu
al costat seu
bell y gentil
y tant subtil
que ab la sageta
y una flameta
bax, de viu foc
tocant-la un poc
ella ab destresa
al cor, encesa
restà en amor
dient jo·m mor
si no·m mor prest
per ço que aquest
foc viu me abrasa
de tal espasa
cerca ferida
yo acab la vida
corrent al riu
de aquell qui viu
en les altures.
Les creatures
se admiraran
com oyran
lo que ella féu
tement a Déu
y essent devota
volent ser tota//
perfeta y pura
visqué en clausura
lo temps restant
sempre imitant
a la Cartuxa
hont may se afluxa
un punt la aspereza
vint anys Theresa
y per gran zel
de què en lo cel
molts justs anassen
y no baxassen
tants al infern
al foc etern
se descalçà
y axí alcançà
tant ella ab Déu
que en lo temps féu
Y reformà
tots de sa mà
a mi apar me
del Mont del Carme
molts Monestís
hont se servís
a Déu molt més
donà’ls després
trassa y consells
ab què tots ells
a Déu servissen
y proseguissen
lo començat
en temps passat
perfetament.
També altrament
en los deserts
entre arbres verts
y penyas grans
com a hermitans
molt recullits
fora’ls delits
trists de aquest món
avuy molts són
uns exemplars
molt singulars
de penitència
fent abstinència
conforme aquells
hermitans vells
y pares sancts
de Egypte tants//
y Palestina
cosa divina
mare Theresa
tal fortalesa
de Monestirs
que contra.ls tirs
dels adversaris
y grans desvaris
del món estan
que no cauran
ferms ab hermites
que són garites
y baluarts
ab què covarts
han de restar.
de pas contar
convé lo que
mentre visqué
en Ávila féu
monestirs deu
y nou fundà
y axí.s mudà
sent descalçada
lo nom de Ahumada
en de Jesús
fugint lo abús
y títol va.
Lo hàbit donà
a monjes quatre
als vint-y-quatre
de mil sinc-cents
axí corrents
setanta-y-dos
temps fructuós
del mes de Agost.
Després tant tost
que agué viscut
sempre en virtut
aquesta sancta
set y sexanta
anys, mig, y set
dies, per cert
cosa que spanta
set y quaranta
en religió
y reformació
nova, vingué
com se pogué
molt fatigada
ya desganada //
a Convent de Alva
ahont gran salva
totes li feren
y la reberen
ab gran contento
y en un momento
se emmalaltí
un dematí
de modo que
ella estigué
un dia y nit
en sperit
tota elevada
y revelada
li fou per sort
de sa breu mort
la hora certa
y axí despertà
vehent tal designe
cantà com sizne
blanc, dolçament
lo sagrament
sant ya rebut
ab tal virtut
molt confortada
extremaunctiada
juntament fou
cerca les nou
hores de la nit.
y estant al llit
un poc abans
que al alcans
li donàs la mort
pas stret, fort
havent-li dat
y en mans posat
perquè ella ho dix
un Crucifix
se arrebatà
que peu ni mà
gens no mogué
axí estigué
tota elevada
acompanyada
en aquell puny
del Convent junt
al circuit
de aquell seu llit
de Àngels tants
de martyrs sants ////
deu mil, o més
ahont cert és
que no faltava
Christo que estava
al cap, o als peus
dols cant, y veus
de Cherubins
y Serafins
no faltaria
ni allí Maria
que sa advocada
y mare amada
en vida fou.
Y axí a les nou
hores de la nit
son sperit
donà a Déu
restà el cos seu
gentil afable
molt venerable
y resplandent
no mal olent
ni afeat
fou enterrat
ab molt gran fausto
fent-li holocausto
y funeràries
grans lluminàries
ae aches, ciris
blancs com uns lliris//
solemnement
en lo Convent
de Alva dit
com he llegit
hont vuy està
en tafetà
seda y or
tant gran tresor
molt curiós
més olorós
que no almesc
gentil y fresc
y tot sencer
com quant va ser
finit y mort.
Vingué per sort
allí estant
hu que ya tant
de temps avia
que no sentia
gens ab lo nas
anant al vas
prest ya sentí
lo olor de allí
que sempre exia.
morí lo dia
de Francesch Sant
dijous comptant
quatre del mes
de Octubre que·s//
estant en lo any
pens no·m engany
mil y sinc-cents
llavors corrents
vuytanta-y-dos.
Està·l seu cos
segons és ver
com dic sencer
y incorruptible
par increÿble
y molt fragant
de si manant
de oli un liquor
que tot olor
prestament cura
y encara dura
fa y féu miracles
innumerables
entre la gent
com clarament
avuy se veu.
A un nebot seu
sent del tot mort
de un mal colp fort
resuscità
provat està
y autenticat
en la Ciutat
de Roma prou
ara de nou.//
Per ço atès
açò y molt més
Sa Sanctedat
mogut y instat
del Rey Phelip
y altres com dic
nobles persones
ab causes bones
ha ordenat
determinat
que ya des de ara
Theresa mare
de Carmelites
ab sagrats rites
beatificada
fos venerada
per los fills seus
com a hereus
de tal thesor
fent-li honor
pus que regnant
ab Déu y honrrant
a sos devots
prega per tots
al seu Espòs
que al repòs
seu tots anem!
Laus Deo. Amén.

Ab llicència del Ordinari. En Barcelona en la Estampa de Gabriel Graell y Esteve Liberós. Any MDCXIIII.

[M. Mercè GRAS]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s