Alguns (desconeguts) autors d’opuscles poètics de tema teresià (IV): Relacions catalanes de les festes de beatificació (un estudiant devot seu)

L’any 1614 es publicà una tercera relació en vers sobre les festes teresianes celebrades a Barcelona: Relació verdadera de les solemnes festes fetes en Barcelona a la Beatificació de la Beata Mare Teresa de Jesús […] Composta ab rima de Iaume Roig per un Estudiant devot seu, 2 fulls, Barcelona: Llorens Deu, 1614. British Library (British Library 11450_e_24_(4)-001).

L’obra està redactada en català, i sortida, com els anteriors dos opuscles festius (de Francesc Ribes i Miquel Baget), de les premses de l’impressor Llorenç Déu, que va donar, per aquella època, una considerable cobertura editorial a l’esdeveniment, senyal inequívoc que detectà un ambient extraordinàriament receptiu a la publicació d’aquestes cròniques festives.

De fet, fins al present, els especialistes en premsa i relacions de festes d’aquest període consideraven que sobre la beatificació de Teresa de Jesús únicament s’havien publicat, o almenys conservat, la relació de Baget (1614) i el llibre compilació de Josep Dalmau (1615). La nostra recerca ens ha dut a incrementar fins a sis els opuscles publicats a Barcelona en aquestes dates, sense comptar el llibre de Dalmau.

En aquesta ocasió, l’obra és d’autor anònim, que es defineix a si mateix com estudiant; per tant, si hem de fer cas d’aquesta afirmació, podria situar-se el desconegut personatge com nascut en la darrera dècada del segle XVI. Tradicionalment s’ha sostingut que els autors anònims acostumaven a ser en realitat clergues, i tal vegada podria tractar-se d’un estudiant, però de teologia, que no volgués veure compromès el seu nom i la seva reputació amb un gènere popular i festiu, malgrat tractar-se de l’ocasió d’una beatificació.

La relació que ens ocupa està composta amb rima de Jaume Roig. En les relacions, un recurs molt utilitzat era fer-les “al to” o “ab rima” de Jaume Roig, segurament perquè pogués seguir-se la cantarella dels versos de quatre síl·labes amb alguna tonada popular: el ritme repetitiu constituïa un bon suport mnemotècnic i podia ajudar a la venda de l’imprès i a la seva difusió oral, segurament per romancers que recitarien el text per camins i places a canvi d’unes monedes. Ja fossin llegides directament o escoltades en públic, aquestes relacions difonien les notícies d’esdeveniments, com el de la beatificació de Teresa de Jesús, a públics de diferents estaments, nivells cultural i zones geogràfiques.

El text ressalta la difusió de la imatge de la nova beata, de la qual ja podien trobar-se arreu representacions escultòriques (“a bulto”) i pictòriques:

d’esta Beata
que ja·s retrata
a bulto y al viu

Beatificacions i canonitzacions significaven grans ocasions de nous encàrrecs per a pintors i escultors, que havien d’atendre la demanda per a nous altars i retaules a les esglésies, a més de satisfer la demanda privada. Els models d’aquestes obres eren els primers retrats i gravats de Teresa d’Àvila que començaren a circular en forma d’estampes, en base al retrat que va pintar fray Juan de la Miseria en 1575, i a les vides gràfiques que difonien la imatge i les principals escenes de la biografia teresiana, i en especial la Vita gravada a Anvers per Collaert i Galle (1613).

De tots els opuscles teresians publicats en 1614 que ens ocupen, el de Francesc Ribes i aquest són els únics que incorporen un gravat amb la figura d’una monja, que aquí apareix sostenint una espècie de custòdia amb un Crist crucificat, una de les visions teresianes, per bé que l’hàbit i el cordó de la religiosa representada semblen pertànyer més aviat a una clarissa que a una carmelita descalça.

L’autor, que es presenta com un devot de la religiosa, declara veure molt pròxim el moment de la canonització, que arribarà només vuit anys després, el 1622.

que prest serà,
no tardarà,
canonitzada
y auctoritzada
per tot lo món,
com sant Ramon.

No feia pas tant de temps que Barcelona havia solemnitzat la canonització de sant Ramon de Penyafort, l’any 1601, religiós molt vinculat a la ciutat i pertanyent a l’influent orde de predicadors. Aquell any, a més de les festes religioses i cíviques, se celebraren dos certàmens poètics, tot plegat recollit en un llibre pel prior del convent de Santa Caterina, el dominic Jaume Rebullosa: Relacion de las grandes fiestas qve en esta ciudad de Barcelona se han echo a la canonización de su hijo San Ramón de Peñafort, de la Orden de Predicadores. Con un sumario de su vida, muerte, y canonización, Barcelona: Jaime Cendrat, 1601.

Totes les relacions coincideixen a assenyalar que les festes de 1614 significaren un canvi de registre respecte d’esdeveniments anteriors, i que les tramoies i muntatges foren espectaculars i mai vistes abans, gràcies a la tasca de brillants arquitectes i enginyers, anomenats “tracistes” i “maquinaires” en la terminologia d’aquell moment:

coses may vistes
tots los tracistes
y machinayres
fan per los ayres
mil maravelles

Una peculiaritat d’aquesta narració festiva és que s’atura a descriure l’escenografia creada per les religioses carmelites descalces, mostra d’unes arts decoratives conventuals femenines, efímeres o no, que bonament encara estan per estudiar.

y a las Descalças
hont si te atanças
a bé que pobres
monjes, gran obres
de nou han fetes,
traçades tretes
y ab tal traça
que sent de estraça
ai ja no·s toca
par, sien roca
unes montanyes
en ses entranyes
ab hermitans
en hàbits blanchs
per les hermites,
coves petites
y oratoris
ab sos cimboris
y surtidós
molt curiós
per tot estava

L’important paper de la música es posa de relleu en diverses ocasions, en els seguicis de ministrils i d’instruments (trompes, trompetes i tabals), però destacadament en esmentar l’activitat de les principals capelles de música de la ciutat: la capella del palau de la comtessa de Palamós, i la capella de música de la seu de Barcelona.

música y cant
ab veu suau
dels del Palau
y de la Seu

La participació ciutadana no s’exhauria en la contemplació estètica de l’aparell visual i sonor de la festa, sinó que participava de la lectura de tota una munió de papers penjats a les parets properes a la Rambla (potser aprofitant la muralla), que contenien tota mena de composicions d’aquells que volien afegir-se a la festa, i glossaven poèticament la vida i fets sants de la nova beata:

la gent anant,
venint, entraven
tots se admiraven
de festes tals,
claustres, portals,
tots circuyts
de giroglifs
y labyrintos,
perlas, jacinthos,
Cifras, miracles,
molt admirables
y entricars
tots apegats
per les parets

El relat es clou amb el torneig cavalleresc en honor de la nova beata, tal i com en l’anterior relació, obra de Miquel Baget, s’havia promès que continuaria un altre poeta:

diumenge lo tart
segons jo veig
famós torneig
los cavallés
ab gran adrés
de armas, y guerra,
tot va per terra
molt triumphant
qui més galant
d’ells puga exir
per engrandir
les alegries
del pare Elies
y gran Profeta

Finalment es reitera l’excepcionalitat de l’homenatge ciutadà i religiós dispensat a la figura de Teresa de Jesús per part dels seus devots:

may se era feta
cosa semblant
per altre sant
conforme es fa ara
per esta mare
beatificada
tant festejada
de sos devots
la qual a tots
de etern deport
don segur port.

Bibliografia

BONASTRE, Francesc, “La música a Catalunya al segle XVII”, dins Història de la cultura catalana, vol. 2: Renaixement i Barroc, XVI-XVII, Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 257-274.

ESCOBEDO, Joana, Plecs poètics catalans del segle XVII de la Biblioteca de Catalunya, Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1988.

ETTINGHAUSEN, Henry, Notícies del segle XVII: La Premsa a Barcelona entre 1612 i 1628, Barcelona: Arxiu Municipal de Barcelona, 2000.

ETTINGHAUSEN, Henry , “Barcelona, centre mediàtic del segle XVII, i les seves relacions de festes”, dins Festes i celebracions. Barcelona 1700, Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2010, p. 199-275.

EXPÓSITO AMAGAT, Ricard, Informació i persuasió: en els orígens de la premsa catalana (c. 1500-1720) [tesi doctoral], Universitat de Girona, 2014, p. 159, 333.

GRAS CASANOVAS, Mercè, “La recepción de Teresa de Jesús en la Corona de Aragón”, dins CALLADO ESTELA, Emilio (coord.), Viviendo sin vivir en mí. Estudios en torno a Teresa de Jesús en el V Centenario de su nacimiento, Madrid: Sílex, 2016, p. 215-258.

PAVIA I SIMÓ, Josep, La música a la catedral de Barcelona durant el segle XVII, Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1986.

Text

Relació verdadera de les solemnes festes fetes en Barcelona a la Beatificació de la Beata Mare Teresa de IESÚS, Monja Carmelita Descalça, als 4 de Octubre del Any 1614. Composta ab rima de Jaume Roig per un estudiant devot seu
Ara de nou
be·s dirà prou
entre la gent
en lo Any corrents
sis-cents y mil
en mes de Abril
als quatre y deu
may oyreu
cosa més rara.
Nostre Sant Para,
que·s Paulo Quint,
a vuy regint
lo món, vehent
molt clarament
la gran virtut
en què ha viscut
sempre Teresa,
tanta proesa
y tants miracles
innumerables,
que vuy fa y féu,
mogut de Déu
y de altra part
molt suplicat
del Rey de España
o que hazaña
ducs, y altres Reys
segons les lleys
com se sol fer
fetes primer
degudes proves
de vida y obres//
sues, manà
ell, y ordenà
que ja des de are
tant santa Mare
de Carmelites
ab sagrats rites
fos venerada
molt celebrada
en los officis,
sants sacrificis
Altàs, retaules,
no són paraules
per sos fills tots
y altres devots
d’esta Beata
que ja·s retrata
a bulto y al viu
y més se diu
que prest serà,
no tardarà,
canonitzada
y auctoritzada
per tot lo món,
com sant Ramon.
Y axí perçò
sabent açò
la gran Ciutat,
noble Poblat,
de Barcelona,
cap y corona
de les demés
féu en excés
grans alegries
ja ans dins vuyt dies.
Dijous al tart
ab estandart,
trompes, tabals
a festes tals
la gent convida
fent una crida
públicament,
y en continent
fan catafals
baxos y alts
coses may vistes
tots los tracistes
y machinayres
fan per los ayres
mil maravelles
planten graelles,
foschs carrerons
de la Ciutat
ab què il·lustrat
vaje lo poble
com altres voltes
per Carnestoltes
a una tal festa
ja ningú resta
per los carrers.
los cavallers,
dames y nobles
dels altres pobles
la de més gent
casi corrent
Dissapte al tart
d’Octubre al quart,
com referesch,
de Sant Francesch
dia, acudien
hont no cabien
allí en la Rambla
encara que ampla
per asistir
al Monestir
de Sant Joseph
que·s parra y cep
del Mont del Carme
hont espantar-me
vaig jo, en la nit,
que millor dit
de lluminàries
grans alimàries
llanternes belles,
verdes, vermelles,
totes pintades,
acompassades
ab graselets
per los marlets
de la muralla,
munta y devalla
allí la gent
van encenent
torns, poms, castells
en lo ayre bells
al mitx, dalt, baix
ab cert encaix
gran artifici
tot lo edifici
y temple sant
molt triumphant
y resplendent
capella ardent
dias parexia
tan resplandia
que pensí hy fos
sant Helm ab sos
llums trasparents
del que les gents
tots se admiraven,
de tal tiraven
mascles, mosquets,
deu mil cuets,
set, vuyt, deu, dos,
tots voladós
ja desparats
los baluarts
y artilleria
tot retronia
lo emisferi.
Fou gran misteri
que las esteles
llum de candeles
ser parexien
no resplandien
vehent ja lo sol
de tant crisol
y foch encès
ab tal excés
al campanar
ahont sonar
may no cessaven
ans redoblaven
com uns canaris
extraordinaris
los menestrils
dichós lo qui·ls
podia oyr
podran ho dir
quant ne gustaven
los que allí estaven
tots assentats.
Los diputats
y consellers
molts cavallés
y la Audiència
ab sa Excelència
allí tot junt.
Y axí en lo punt
ysqué un tropell,
famós y bell
de cavallés
ab trompetés
tots al devant
atxes portant
tots sos criats
en blanc armats
ab sos cavalls
fent fer grans calls
y gran carrera
a la gent que era//
baix, allí en terra
a tall de guerra
corrent, justant,
llances trencant
may tan bravesa
Que ab nau Teresa
y vela alçada
tota embarcada
per terra ve
fins que estigué
cerca del port
y segur fort
del Monestir,
tirant un tir,
allí un Castell,
crech que tot ell
prest se abrasà
açò passà.
Y axí entretant
la gent mirant
de dalt a baix
ve un llangardaix
ferós, tot vert
ab un giny cert
per la maroma
llançant gran broma
de fum y foch
a poch a poch
fins que arribant
allí al devant
prop de la nau
no·us espantau?
en començar
prest de llançar
de foch grans flames
per boca y cames
com un vulcà
ple de quitrà.
Fet tot açò
ab professó
los frares tots
sos fills devots
varen exir
a recebir
llur santa mare
Teresa que are
beatificada
en nau posada
de Roma ve,
la qual rebé
ab gran honor
allí el Prior
ab los demés.
Des de hont aprés
ab música y cant
al temple sant
fonch aportada
acompanyada
de gent molt noble
ahont lo poble
avuy la acata
com a Beata
allí en lo altar
que cert apar
una Índia de or
alrededor
entapiçat
tot de brocat
per les parets
domasos verts,
grochs y vermells,
mols quadros bells
de fina estampa
la festa apar-me
ço veig al Carme
y a las Descalças
hont si te atanças
a bé que pobres
monjes, gran obres
de nou han fetes,
traçades tretes
y ab tal traça
que sent de estraça
ai ja no·s toca
par, sien roca
unes montanyes
en ses entranyes
ab hermitans
en hàbits blanchs
per les hermites,
coves petites
y oratoris
ab sos cimboris
y surtidós
molt curiós
per tot estava
tota la octava
fent alimàries
grans lluminàries
de atxes, brandons,
molts salomons
de ciris plens
de olor y encens
tot molt fragant,
música y cant
ab veu suau
dels del Palau
y de la Seu.
Cada qual féu
ab idalguia,
festa en son dia
ja designat
y ordenat
en esta octava.
hont no faltava
sermó famós
de un religiós
molt docte y sant,
la gent anant,
venint, entraven
tots se admiraven
de festes tals,
claustres, portals,
tots circuyts
de giroglifs
y labyrintos,
perlas, jacinthos,
cifras, miracles,
molt admirables
y entricars
tots apegats
per les parets.
No satisfets
fan de altra part
diumenge lo tart
segons jo veig
famós torneig
los cavallés
ab gran adrés
de armas, y guerra,
tot va per terra
molt triumphant
qui més galant
d’ells puga exir
per engrandir
les alegries
del pare Elies
y gran Profeta
may se era feta
cosa semblant
per altre sant
conforme es fa ara
per esta mare
Beatificada
tant festejada
de sos devots
la qual a tots
de etern deport
don segur port.
FI DE LA OBRA

[M. Mercè GRAS]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s