Penjolls reliquiaris de santa Teresa a l’exposició “Imatges per creure” del MUHBA

Es tracta de dos petits penjolls que contenen fragments d’escrits autògrafs de santa Teresa de Jesús. Ja s’ha comentat en un altre lloc que, des de ben aviat, l’escriptura es va identificar com una de les característiques típicament associades a la figura d’una de les santes més influents de la Contrareforma –Reforma catòlica per a alguns. Els escrits de la seva mà, col·leccionats com a testimoni de l’activitat d’una fundadora de canonització ràpida i recolzada per la monarquia, van rebre de seguida el tractament propi de les relíquies. Naturalment, aquests autògrafs no estaven pas destinats a ser llegits: el nom de Teresa que s’hi veu clarament i la cal·ligrafia de la santa, com la imatge del Crist de l’anvers d’un dels penjolls, eren objecte de devoció. De mida petita o, com en el cas que ens ocupa, minúscula, els autògrafs es convertien en tresors pel seu valor sagrat i no sabem fins a quin punt màgic, que calia protegir i conservar, aquí dins uns penjolls que actuen com a reliquiaris.

Les dues peces, en paper, vidre i metall, dels segles XVI-XVII, procedeixen del Museu Frederic Marès, on tenen el número de registre MFM S-9550 i MFM S-9552. Aquests dies s’exposen a la magnífica mostra Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII, que es pot visitar des de juny d’aquest any 2017 i fins al gener de 2018 al Saló del Tinell (Plaça del Rei, Barcelona).

L’exposició, organitzada pel Museu d’Història de Barcelona en col·laboració amb la Col·lecció Gelonch Viladegut, de la qual provenen bona part dels gravats que s’hi mostren, conté peces cedides per a l’ocasió per altres institucions, que inclouen escultures i una selecció d’impresos, manuscrits i diferents tipologies de documents arxivístics. Sense sortir del món carmelita, hi trobem, per exemple, la ben coneguda compilació de Josep Dalmau Relación de la solemnidad con que se han celebrado en la ciudad de Barcelona las fiestas a la beatificación de la madre santa Teresa de Jesús (Barcelona, 1615). Sense oblidar que es tracta sobretot d’una exposició de materials gràfics, és d’agrair l’atenció a presentar fonts bibliogràfiques, menys agraïdes en aquesta mena de contextos, però significatives per entendre el discurs de l’exposició. Que no és altre que, en el marc dels cinc-cents anys de l’inici de la Reforma protestant (1517-2017), fer un relat sintètic, didàctic i visualment interessant de les conseqüències que aquesta va tenir en la societat europea en general i la catalana en particular fins al segle XVIII, els fronts en què catòlics i protestants es van oposar, els punts de dissensió ideològica –reals o magnificats per interès–, els mitjans en què es va materialitzar la lluita –i aquí la impremta, i encara més el gravat imprès, amb la seva gran capacitat de difusió i comunicació, van tenir el paper protagonista que l’exposició reconeix a la “fe gravada”–, i els mitjans de control i repressió de les idees contràries. El culte als sants de nova creació –Ignasi de Loiola, Francesc de Borja, la mateixa Teresa…–, d’imatge popularitzada en estampes, serà una útil arma per a la propaganda catòlica.

[Maria TOLDRÀ]

 

Anuncis

4 pensaments sobre “Penjolls reliquiaris de santa Teresa a l’exposició “Imatges per creure” del MUHBA

  1. Realment va ser sorprenent veure aquests reliquiaris a l’exposició i molt encertada la seva tria. També em va sorprendre que estiguessin al Museu Marés -ho desconeixia- ja que el visito sovint però no els havia vist mai. Potser perquè hi ha de tot i costa veure-ho tot. Un motiu més per anar-hi!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s