Ramon Llull en les antigues biblioteques del Carmel Descalç de Catalunya

En l’any cultural dedicat a la figura de Ramon Llull diverses exposicions han mostrat la seva obra, per exemple al CCCB i al CRAI UB.

Ens podríem demanar si el pensament i l’obra de Ramon Llull van poder arribar a Teresa de Jesús i tenir-hi alguna influència. Aquesta és una pregunta per a la qual no comptem amb resposta: a vegades, la influència d’un pensador en un altre no prové de la lectura directa dels seus llibres, però en canvi se’n pot sentir el ressò a través d’un autor intermediari. Per tant, hauríem de concloure que no es té cap constància que Teresa de Jesús hagués llegit directament Llull, però, tot i tractar-se d’una influència improbable, no resulta impossible del tot.

Joan de Jesús Roca,[1] el primer carmelita descalç català i un dels puntals del procés fundacional teresià, sí que sabem que va haver d’emetre un informe sobre l’obra de Ramon Llull. Felip II es va interessar per la beatificació de Ramon Llull, per la qual cosa els diputats de Catalunya demanaren el parer al P. Roca, que aleshores era rector del convent de Sant Josep de Barcelona (1594-1597), i de Pere Gil, rector dels jesuïtes de la mateixa ciutat (Biblioteca Universitària de Barcelona, ms. 1316, Tractatus mysticae theologiae, ff. [425v-427v]).[2]

Qui sap si en alguna de les converses entre fra Joan de Jesús i Teresa s’hauria parlat en alguna ocasió de Ramon Llull…

Estefania de la Concepció, Rocabertí i de Gualbes.

La primera carmelita descalça catalana, Estefania de Rocabertí i de Gualbes (c. 1530-1608), que professà amb el nom d’Estefania de la Concepció, procedia d’una família relacionada amb els cenacles lul·lians: era filla de Pere de Rocabertí, baró de Massanet de Cabrenys, i d’Anna de Gualbes i Sapila; néta de Frederic de Gualbes i d’Estefania Sapila, pertanyents, com Bernat Sapila i Isabel Ferrer, a l’entorn que tant va protegir els primers temps de la Companyia de Jesús a Barcelona. D’Ignasi de Loiola es diu que pogué conèixer la primera edició valenciana del Blaquerna de 1521, en la seva primera estada a Barcelona,[3] i que aquesta empremta lul·liana es trobaria present en els Exercicis ignasians. Justament Pere Gil, considerat pels tractadistes com un autor favorable a Llull, redactà una biografia d’Estefania, que va tenir una gran relació amb els jesuïtes, especialment abans de la fundació dels carmelites descalços a Barcelona en 1586, i de la seva decisió de fer-se religiosa.[4]

Rodolfo Galdeano, autor d’una tesi sobre l’obra històrica de Pere Gil, emfasitza la importància de l’ambient lul·lista de la Universitat de Barcelona i de les classes dirigents de la ciutat, que estaven molt lligades a la Companyia de Jesús i a la seva nova espiritualitat reformada.

El que sí que podem arribar a verificar materialment és la presència de les obres de Llull en les biblioteques del Carmel descalç català.[5] Ran la Desamortització, la biblioteca del convent de Sant Josep va passar, com altres llibreries conventuals, a formar part del que seria la futura Biblioteca de la Universitat de Barcelona. En els dos magnífics catàlegs de llibres de la biblioteca que es conserven es troben registrats un bon nombre de títols lul·lians, 17 per a ser exactes, però no tots els exemplars llistats es conserven actualment.

Obres de Ramon Llull en el catàleg de la biblioteca del convent de Sant Josep de Barcelona, CRAI UB, ms. 1359.

En el catàleg actual de la biblioteca consten almenys 8 obres de Ramon Llull procedents del convent de Sant Josep, que formen part del conjunt de 82 d’obres de i sobre Llull, publicades entre els segles XIV i XVIII, que es troben en el fons de Reserva de la UB: prop d’una desena part, doncs. Actualment poden consultar-se tres d’aquestes obres de Llull digitalitzades a la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona (BiPaDi).

El manuscrit sobre els Cent noms de Déu (CRAI UB, ms. 59), datat entre 1490 i 1500, constava en els catàlegs carmelitans de la biblioteca del convent de San Josep (ms. 1359, p. 369, i ms. 1361, f. 177) amb la signatura O.73.

CRAI UB, ms. 59.

Una altra obra que es pot consultar a la xarxa, i present a la mateixa biblioteca, és una selecció de textos de Llull, publicada en llatí a València l’any 1510 (LLULL-50):

Disputationem qua[m] dicunt Remo[n]di christiani & Homerij sarraceni, demostrato[n]e[m] per eq[ue]perantia[m], disputatio[n]em q[ui]nq[ue] ho[mn]iu[m] sapie[n]tu[m], tractatulu[m] de s[ubstanti]a & accide[n]te… / Remo[n]di Lullij… felicit[er] lectitato. Imp[re]ssu[m] Valen[tiae]: p[er] Ioa[n]ne[m] Iofredu[m], 1510 p[ri]die K[alendas] maies.
CRAI UB, 07 Llull-50.

La tercera obra disponible en format digital és un llibre de proverbis de Ramon Llull, publicat a París l’any 1516 (LLULL-56-1):

Prouerbia Raemundi [Lulii]; philosophia amoris eiusdem. [París]: in chalcographia Ascensiana impensis eius & Ioannis Parui, ad idus decembris 1516.
CRAI UB, 07 Llull 56-1.

La llibreria conventual atresorava també un incunable de 1482, per bé que actualment incomplet, de l’Arbre de ciència, publicat en llatí (INC 691):

Incipit liber diuinalis vocatus arbor scientie / editus a reuerendissimo doctore magistro Raymundo Lull, in quo fere omnium scientiaru[m] traditur notitia. Barchinone: p[er] Petrum Posa prebiteru[m] et Cathalanum, xxii Augusti 1482.

L’exemplar havia pertangut, abans de passar a la biblioteca conventual, al professor de Teologia de l’Estudi General de Barcelona Jaume Bertrolà, segons indica l’exlibris manuscrit de l’obra. L’any 1600, en Bertrolà era rector de la parròquia de Santa Eulàlia a l’Hospitalet, entre 1609-1611 fou rector de l’Estudi General, la Universitat de Barcelona, i segurament devia ser amic personal de Joan de Jesús Roca. Hi ha un exemplar digitalitzat de preservació.

A més, es conserven dues edicions lul·lianes del segle XVI, de 1565 i 1578.

  • Una Ars brevis (LLULL-92-1), publicada en llatí a Barcelona l’any 1565:
Artificivm sive ars brevis / D. Raimvndi Lvllii; ad absolvendam omnium artium encyclopedia[m]. [Barcinone]: apud Claudium Bornatium…, 1565.
  • Un Liber Apostrophe seu De articulis fidei (LLULL-114), publicat a París l’any 1578:
Articvli fidei sacrosanctae ac salvtiferae legis christianae cum eorundem perpulchra introductione / quos (caeteras leges omnes improbando)… Raymundus Lullius rationibus necessariis demonstratiuè probat. Parisiis: apud Aegydium Gorbinum…, 1578.

Una edició del segle XVII del Liber de fine (LLULL-149), publicada a Palma l’any 1665:

Diui Raymundi Lulli… Libellus de fine: in quo traditur modus & doctrina quo possunt omnes infideles ad fidei catholicae veritate[m] breuiter reduci & terra sancta è manibus infidelium recuperari. Nunc de nouo correctus et notis marginalibus ac indice ornatus. Palmae Balear.: typis Raphaelis Moya, 1665.

I, finalment, una edició del segle XVIII del Liber de ascensu et descensu intellectus (LLULL-88), publicat a Palma de Mallorca el 1744:

Beati Raymvndi Lvlli… Liber de ascensv et descensv intellectus Valentiae impressus anno 1512 et nunc Palmae Majoricarum anno 1744. [Palmae Majoricarum]: ex typis Michaelis Cerdá & Antich, & Michaelis Amorós…, 1744.

Altres llibreries carmelitanes atresoraven també obres de Ramon lo Foll. El convent dels carmelites descalços de la Mare de Déu dels Dolors, de Vilanova de Cubelles, va rebre la ingent donació de la biblioteca del rector Gandullo, formada per 1.864 títols, de la qual es van fer càrrec els frares l’any 1793. Ran l’exclaustració de la comunitat de religiosos, va començar la dispersió del ric patrimoni bibliogràfic, una part del qual va anar a parar a la biblioteca de la Universitat de Barcelona, on s’han catalogat fins a la data present 214 exemplars, i encara en van apareixent més; mentre que una altra part va ser recollida in situ poc després de l’exclaustració per una família amiga dels religiosos, i posteriorment passaren a formar part de l’actual Biblioteca del Museu Romàntic de Can Papiol, a Vilanova.[6] Algunes de les obres de l’antic convent vilanoví dels Dolors poden localitzar-se actualment consultant el catàleg en línia de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer.

A la biblioteca de Reserva de la UB es troba un exemplar de l’edició mallorquina del Blaquerna de Llull (LLULL-33), publicada a les premses de la vídua Frau l’any 1749, que duu l’exlibris d’en Baltasar Antonio Gandullo:

Blanqverna: maestro de la perfeccion christiana en los estados de matrimonio, religion, prelacía, apostolico señorío y vida eremitica / compuesto en lengua lemosina por… B. Raymundo Lulio, impresso en Valencia año 1521; traducido fielmente ahora de el valenciano y de un antiguo manuscrito lemosino, en lengua castellana. En Mallorca: en la oficina de la viuda Frau…, 1749.

A la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona es conserven 13 obres de i sobre Ramon Llull publicades abans del segle XIX. De totes aquestes, 4 d’elles procedeixen de les biblioteques dels carmelites descalços de Lleida i de Palma de Mallorca, en dipòsit actualment a la BPEB.

L’exemplar en llatí de l’Arbre de ciència, publicat a Lió el 1635 (BPEB. Dipòsit, 71636), arribà a la biblioteca del convent de Sant Josep de Lleida a través de la donació que, l’any 1786, va efectuar el canonge lleidatà Francesc Xavier Marí als carmelites descalços de la seva ciutat, i conté el seu exlibris manuscrit:

Arbor scientiae… Raymundi Lullii… / opus nuperrime recognitum, revisum et correctum. Lugduni [Lió]: ex officina Ioannis Pillehotte: sumpt. Ioannis Caffin & Francisci Plaignard…, 1635.

Un joc de les obres de Llull, publicat a Magúncia entre 1721-1742 (BPEB, Dipòsit, 72210, 70897-70898) formà part de la llibreria dels descalços de Lleida, ciutat on va estar durant molts anys el col·legi que l’orde tenia a la Corona d’Aragó. Gairebé un segle després de la Desamortització del segle XIX, va poder ser recuperada per part dels religiosos en el segle XX, i ostenta el segell del santuari de Santa Teresa de Lisieux:

Operum tomus I [-X]. Moguntiae: ex Officina Typographica Mayeriana per Joannem Georgium Häffner, 1721-1742.

Igualment devia formar part de la biblioteca del col·legi lleidatà de l’orde el tractat de la religiosa dominica del convent de Santa Catalina de Sena de Palma, Anna Maria del Santíssim Sagrament, sobre Llull, publicat a Mallorca el 1760 (BPEB. Dipòsit, 273437):

Exposicion de los canticos de amor compuestos por el inclyto martyr y doctor iluminado el B. Raymundo Lulio en el libro de amico et amato / dada y mysticamente practicada por la Ven. Madre Sor Ana Maria del Santissimo Sacramento… En Mallorca: en la oficina de Ignacio Frau…, 1760.

La religiosa, nascuda Margarida Mas Pujol (1649-1700),[7] va escriure un comentari en català a 33 versicles del Llibre d’Amic e Amat, Llibre de càntichs expositats del Beato Ramon Lull, que no va veure la llum en vida de l’autora per les objeccions que hi va posar el seu confessor jesuïta. L’obra seria traduïda al castellà, prologada per Gabriel Mesquida, i publicada a Palma l’any 1760 en dos volums.[8]

Sí que devia procedir directament d’una biblioteca carmelitana de Mallorca una Logica nova de Llull, publicada a Palma per Miquel Cerdà i Antich i Miquel Amorós el 1744 (BPEB. Dipòsit, 272870), ja que pel seu segell es pot saber que va estar a la biblioteca del col·legi dels Germans Carmelites de l’Ensenyança, establerts a la capital balear des de 1863 fins a 1936, i fundats pel carmelita descalç exclaustrat Francesc Palau i Quer:

Beati Raymundi Lulli… Logica nova: jam Valentiae impressa anno 1512 et nunc Palmae cum libris Logica parva, De quinque praedicabilibus & decem praedicamentis et De natura. Palmae Balear.: ex typis Michaëlis Cerda & Antich & Michaèlis Amoròs…, 1744.

Acabem aquesta nota sense poder respondre a la qüestió de la influència de Llull en Teresa de Jesús, però en canvi sí que podem donar testimoni de la notable empremta lul·liana en les llibreries del Carmel descalç català.


Notes

[1] “Joan de Jesús Roca”, dins Mercè GRAS CASANOVAS, Diccionari biogràfic d’autors carmelites descalços de la província de Sant Josep [recurs web], Barcelona: IEC, 2013.

[2] “Un article inèdit de Gabriel Beltran sobre Joan de Jesús Roca”, Castell interior [web] (19/11/2014).

[3] Miquel BATLLORI, Les reformes religioses del segle XVI, València: Tres i Quatre, 1996, pp. 207-220.

[4] “MCEM 707”, dins Eulàlia DURAN (dir.); Maria TOLDRÀ (coord.), Base de dades Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna, Barcelona: IEC, 2011-.

[5] Mercè GRAS CASANOVAS, “Les biblioteques dels carmelites descalços de la província de Sant Josep de Catalunya (1586-1835)”, Scripta. Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 7 (juny 2016), pp. 220-265.

[6] GOU I VERNET, Assumpta, “Un problema precoç: una biblioteca pública a Vilanova al segle XVIII”, Del Penedès, 2 (2002), pp. 29-37.

[7] La seva biografia, escrita per un anònim devot, va ser publicada per Pere Antoni Capó el 1741 a Palma.

[8] Vol. I i vol. II.

[Mercè GRAS CASANOVAS]

Publicat anteriorment a la web dels Carmelites descalços de Catalunya.

Anuncis

2 pensaments sobre “Ramon Llull en les antigues biblioteques del Carmel Descalç de Catalunya

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s