Comiat del Castell interior (1): Balanç

El mes de maig de 2014 obria les seves portes el blog Castell interior, un projecte que naixia amb un doble objectiu:

  • Afegir-se a les celebracions del cinquè centenari del naixement de santa Teresa de Jesús (1515-1582), que oficialment va començar el 28 de març de 2014 i s’ha tancat el 15 d’octubre de 2015. Aquest centenari teresià, com és habitual des del tercer de la mort, el 1882, que ja va revestir les característiques modernes de commemoració cultural i religiosa alhora, ha donat peu a activitats i projectes de diversa índole que, tot i estar centralitzats a l’Estat espanyol i especialment a Àvila, s’han multiplicat en diferents països i han obtingut un ressò de caràcter global gràcies a la capacitat de gestió i difusió que els han donat les eines del web 2.0. En aquest context, Castell interior s’ha proposat aportar un element diferencial i amb vocació de llarga durada a aquestes celebracions: un conjunt de materials per a l’estudi de la influència de la figura de santa Teresa a Catalunya, innegable però encara poc reconeguda i analitzada fora dels cercles carmelites, encara que la participació catalana, sigui des d’una òptica religiosa o cultural, ha estat constant en les celebracions teresianes modernes i, en general, s’ha fet sentir en els estudis i la difusió de l’obra de la santa; valguin els noms de personalitats tan diverses com les d’Enric d’Ossó o Antoni Comas per il·lustrar-ho.
  • Conseqüència del punt anterior, Castell interior es va concebre com una plataforma per incentivar l’estudi de la presència del Carmel descalç a Catalunya i, sobretot, de la seva relació amb diversos àmbits de la història i la cultura catalanes des de finals del segle XVI, a partir de la figura de Joan de Jesús Roca, un dels col·laboradors de Teresa d’Àvila, de qui el 2014 es van celebrar els 400 anys de la mort, fins a l’actualitat. Sense oblidar altres branques de la “família” carmelita, anteriors i posteriors a la reforma teresiana.

Fidel al caràcter instrumental amb què va néixer, Castell interior ha dedicat un ampli espai a presentar, comentar o enllaçar eines de treball per a un públic investigador a fi d’aprofundir en el coneixement de la presència de santa Teresa i el Carmel en terres catalanes. Això s’ha traduït en notícies sobre repositoris digitals, llibres i revistes, etc., i en dues bibliografies carmelitanes, una de caràcter general i l’altra centrada en la producció de Gabriel Beltran i Larroya (1928-1998). Precisament, un dels primers objectius a l’hora de dissenyar el blog –que inicialment era un encàrrec dels carmelites descalços de Catalunya i Balears i ha comptat amb el seu suport fins al mes de maig d’enguany– va ser donar visibilitat als articles de qui ha estat el gran historiador de la província, el P. Beltran, en bona part dispersos en publicacions carmelites de difusió limitada. Des de la secció de bibliografies del blog es pot consultar ara la versió digital d’un centenar d’articles seus, entre els quals el lector trobarà treballs de referència sobre les edicions barcelonines de santa Teresa, i les biografies de Joan de Jesús Roca i Jerónimo Gracián. Així mateix, Castell interior ha dedicat un nombre important d’articles a la producció dels escriptors i les escriptores carmelites catalans, de vegades anònima i en general poc o gens estudiada, amb alguna excepció (Antoni de Sant Maties), així com a la presència de temes teresians i connexions carmelites en els escriptors catalans més destacats des de finals del XVI fins a principis del XXI, de Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona, a Jacint Verdaguer, passant per un gènere popular com els goigs.

Castell interior també s’ha adreçat a un públic per a qui Teresa és un referent actual que continua desvetllant interès o admiració i convida a establir ponts entre formes diverses d’entendre l’espiritualitat, a superar les fronteres entre segles i religions, i a replantejar el vell dilema acció-contemplació. Abans de res, però, Castell interior ha donat veu a la mateixa interessada i ha ofert una antologia de 46 fragments de l’obra de Teresa de Jesús, en la seva major part extrets d’edicions catalanes, sigui les primeres de Barcelona (1588-1589 i 1606), sigui les traduccions a aquesta llengua del Camí de perfecció i el Castell interior (Moradas), publicades el 1975, la primera de les quals ha estat el punt de sortida, el 2015, de la represa del projecte de traducció de l’obra teresiana a la col·lecció “Carmel” de l’Editorial Claret.

És un plaer subratllar que Castell interior ha estat un projecte col·laboratiu. Ha involucrat persones amb interessos i especialitats diferents, que hi han participat amb generositat i li han donat un caràcter calidoscòpic que l’enriqueix i en certa manera reflecteix la varietat d’aproximacions que permet la figura de Teresa de Jesús. Setmana rere setmana, Nora Vela ha posat a disposició del lector una col·lecció de goigs a santa Teresa i a festes i devocions carmelitanes, impresos als segles XVIII-XXI, acompanyats del corresponent comentari historicoliterari i artístic, i d’una síntesi final sobre les característiques i la gestió dels goigs teresians. Joan Requesens ha analitzat les lectures que alguns autors contemporanis (Balmes, Collell, Mauriac) han fet de temes teresians i carmelites, entre els quals destaca la sèrie sobre Verdaguer, que en els poemes teresians vehicula records d’infantesa, idees polítiques i un discurs sobre la naturalesa de la poesia i la seva manera de veure’s com a poeta místic. M. Mercè Gras ha ensenyat a distingir els carmelites descalços dels de l’antiga observança, ha aportat els seus coneixements bibliogràfics sobre el Carmel teresià català i ha donat mostres dels tresors en part inèdits dels arxius carmelites i de la presència dels frares i les monges en episodis clau de la història catalana moderna. Laia de Ahumada ha aportat una sèrie d’entrevistes a personatges que comparteixen l’empremta de Teresa de Lisieux (santa Teresina) i, naturalment, de Teresa d’Àvila, de qui ha destacat l’actualitat de l’experiència d’espiritualitat femenina i elements del llenguatge místic. Experiència que transcendeix els tradicionals dilemes cos-ànima i acció-contemplació en els articles que li ha dedicat Teresa Costa-Gramunt, tot comentant algunes de les millors biografies del personatge escrites per dones, algunes recuperades en edicions i traduccions recents. Agustí Borrell ha permès utilitzar la seva biobibliografia del P. Beltran, ha insistit en la modernitat de Teresa de Jesús com a gran comunicadora i ha comentat les principals fites institucionals del centenari teresià. Enric Masdeu ha fet una síntesi de la història de la província de carmelites descalços de Catalunya i Balears, des de la restauració de 1891 fins a la integració en la Província Ibèrica el 2015.

Així mateix, Castell interior ha comptat amb les col·laboracions puntuals de Mònica Balltondre sobre la utilització ideològica de la santa com a símbol d’una certa visió d’Espanya i la dona durant el franquisme; d’Albert Corbeto sobre la important activitat de la fàbrica de lletra dels carmelites descalços de Barcelona; Vicent Josep Escartí ha descrit les festes i relacions valencianes sobre la beatificació i la canonització de Teresa de Jesús; el paper dels carmelites en la fundació i els principis pedagògics de sant Josep Calassanç se subratlla en l’article de Joan Florensa; per Teresa Guardans, la d’Àvila es converteix en un model que apel·la a l’espiritualitat moderna; la santa baixa a l’infern en una cantiga de roda recuperada per Joan Iborra de la tradició popular portuguesa; Pere Martorell ha explicat la difusió de la devoció carmelita del Nen de Praga a partir d’un episodi de la guerra dels Trenta anys; el lligam entre espiritualitat i música en la carmelita Elisabet de la Trinitat es fa evident en una anècdota recordada per Xavier Miró; l’obra arquitectònica de fra Josep de la Concepció ha estat objecte d’una síntesi de la seva millor coneixedora, Carme Narváez; Verònica Zaragoza ha analitzat el cançoner manuscrit de les descalces de Barcelona en el context de l’activitat poètica als convents femenins de l’edat moderna. La resta dels 250 apunts –ressenyes de publicacions, recepció literària i històrica de Teresa de Jesús a Catalunya als segles XVII-XX, historiografia del XVII, activitats del centenari– i l’administració de Castell interior han anat a càrrec de qui firma aquestes ratlles.

[Maria TOLDRÀ]

Anuncis

10 pensaments sobre “Comiat del Castell interior (1): Balanç

  1. Ha estat un privilegi, Maria, col.laborar a Castell interior. Perquè estimo la meva patrona, perquè sempre m’ha inspirat emocionalment i intel.lectualment, i perquè la seva gran personalitat irradia una llum que arriba fins al nostres dies. Això són els clàssics, si parlem de literatura. Això són els sants si parlem de models de vida plena que inclou, està clar, la vida espiritual. Teresa de Jesús agermana tantes qualitats.

  2. Felicitats per l’esforç, i un gust veure en el seu conjunt la riquesa i diversitat de l’itinerari que s’ha arribat a dibuixar!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s