La cambra de la duquessa (6M 4,8)

[8] Estic desitjant de trobar una comparació encertada per poder-vos fer comprendre alguna cosa del que us dic i penso que no n’hi ha cap de justa. Però diguem aquesta: entreu a la cambra d’un rei o d’un gran senyor (o cambril, em penso que l’anomenen), on tenen diversitat de vidres i objectes de terrissa i moltes altres coses posades amb tal ordre que en entrar gairebé ja ho veus tot. Una vegada em dugueren en una d’aquestes sales a casa de la duquessa d’Alba, on, en ocasió d’un dels meus viatges, els superiors em manaren que m’estigués, car els ho havia demanat insistentment aquesta senyora; en entrant vaig quedar meravellada bo i considerant de què podria aprofitar tot aquell enfarfec de coses. I trobava, tanmateix, que era per a lloar el Senyor veure aquella diversitat d’objectes, i ara em fa gràcia que m’hagi vingut tan a propòsit aquí. Tot i que vaig estar-hi bona estona, hi havia tantes coses per a veure, que després se m’oblidà tot, de manera que, de cap d’aquelles peces, no me n’ha quedat més memòria, com si mai no les hagués vistes, ni sabria dir quina faiçó tenien; però d’una manera conjunta un es recorda que ho va veure. Igual passa aquí, perquè estant l’ànima molt unida amb Déu i ben endins d’aquesta sala del cel empiri que devem tenir a l’interior de les nostres ànimes (puix que és ben clar que, si Déu hi és, ha d’ocupar alguna d’aquestes estances), i malgrat no voler el Senyor que l’ànima, quan està en èxtasi, sempre vegi aquests secrets, perquè en aquells moments està tan embadalida a gaudir d’Ell que aquest gran bé ja li basta, alguna vegada sí que vol que es desvetlli del seu embadaliment i vegi de sobte tot el que hi ha en aquell lloc; i d’aquesta manera, després que torna en si, queda amb la representació de les meravelles que ha vist, però no en sap explicar cap, ni el seu natural arriba a comprendre més del que Déu sobrenaturalment ha volgut que veiés.


VaroTERESA DE JESÚS, Camí de perfecció. Castell interior, presentació per Joan Baptista Bertran, S.J., versió catalana de Bonaventura dels Sagrats Cors [Gilabert], C.D., i de Roser de la Santíssima Trinitat [Segimon], C.D., Barcelona: Editorial Nova Terra, 1975, pp. 305-306.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s