Vivències extàtiques de Teresa d’Àvila

Manzur

A fi i efecte d’aproximar-nos d’una forma racional i comprensible a la mística de Teresa d’Àvila, recomano de llegir Éxtasis y visiones. La experiencia contemplativa de Teresa de Avila (Erasmus Ediciones), de Mònica Balltondre, que precisament va doctorar-se amb una tesi sobre Teresa d’Àvila, i de la qual aquest llibre n’és el fruit selecte.

Hi ha una visió de Teresa d’Àvila que l’art escultòric de Bernini ha immortalitzat: un àngel que amb un dard a la mà traspassa el cor de la santa. Aquesta sensual figura de marbre, més que no pas el relat d’aquesta experiència extàtica descrit per la pròpia Teresa, ha donat lloc a interpretacions abusives, creant, com diu l’estudiosa Mònica Balltondre, la falsa imatge d’una important participació del cos en els èxtasis de la santa. S’ha d’aclarir que el cos hi és i no hi és, en l’experiència mística, com veurem.

La sexualització de la vivència espiritual teresiana coneguda teològicament com a transverberació (del llatí transverberatio, traspassar de cop, ferir), una experiència de contemplació plena on més aviat els sentits corporals queden en suspens, és una lectura contemporània d’un fenomen que poc s’entén en general, tot i que la psicologia transpersonal, de caire més holístic, prou que parla d’experiències límit. De la lectura materialista d’aquest fenomen, i de la incomprensió de la “realitat” de les vivències espirituals, es desprèn la visió excessivament sexuada i, per tant, reduccionista de la transverberació.

Tal com l’entén la pròpia Teresa d’Àvila, l’episodi de la transverberació correspon a les penes que Déu dóna al místic o mística. En efecte: es tracta d’una imatge molt potent iconogràficament parlant, i viscuda tan intensament en el fons de l’ànima: una imatge que dóna a entendre el dolor que provoca el desig de Déu i la seva absència. En els seus escrits, Teresa posa llum a aquest sentiment anímic:

Con ser persona sufrida [el místic o mística] y mostrada a padecer grandes dolores, no puede hacer entonces más [que exclamar-se] porque este sentimiento no es en el cuerpo –como queda dicho–, sinó en el interior del alma.

No es tracta exclusivament d’un dolor corporal, doncs, sinó d’un dolor espiritual que ressona en el cos, de la mateixa manera que el goig de la unió de l’ànima amb Déu és espiritual i corporal al mateix temps: el cos hi és, però tal com sembla entendre’s del sentit del text de Teresa d’Àvila, el cos actua de forma secundària, com una caixa de ressonància de la profunda (o elevada) experiència espiritual.

Veiále en las manos [de l’àngel] un dardo de oro largo, y al fin del hierro me parecía tener un poco de fuego. Éste me parecía meter por el corazón algunas veces y que me llegaba a las entrañas. Al sacarle, me parecía las llevaba consigo, y me dejaba toda abrasada en amor grande de Dios. Era tan grande el dolor, que me hacía dar aquellos quejidos […]

Les paraules amb què la santa d’Àvila descriu aquesta experiència mística, com de forma semblant també ho va fer Joan de la Creu, són preses del llenguatge convencional, no en tenim d’altre, i aquí precisament sense gaires metàfores. La imatge del dard que li travessa el cor i li arriba fins a les entranyes deu haver disparat la imaginació d’alguns. I, no obstant això, només que fem memòria del dolor provocat pel desamor d’algú, d’aquest dolor de l’ànima que se sent en el cor i que reverbera en tot el cos de manera que aquest sembla que hagi de partir-se pel mig, sembla que no sigui tan difícil entendre les paraules de Teresa d’Àvila quan es refereix a la seva visió-experiència de l’àngel amb el dard traspassant-li el cor. En la seva visió interna aquest àngel era ben real, com era ben real el dolor per la ferida del dard, dolor que ella experimentava amb els sentits interns, espirituals. Així, tal com em sembla comprendre, en tant que espirituals i corporals al mateix temps, les vivències extàtiques de Teresa d’Àvila (i, en general) poden considerar-se un sobresentit de la vida humana en contacte amb el diví que, caldrà dir-ho, també és interior.

[Teresa COSTA-GRAMUNT]

Publicat a L’Eco de Sitges el 30 de novembre de 2012

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s