Una biografia de Teresa de Jesús

Cathleen MEDWICK, Teresa de Jesús. Una mujer extraordinaria, pròleg de Pablo d’Ors, traducció de Marcelo Covián, Madrid: Maeva, 2014, 368 p. ISBN 978-84-15893-54-7.

MedwickHi ha personatges l’atractiu dels quals travessa els segles. Teresa de Cepeda y Ahumada, de nom monàstic Teresa de Jesús, és un d’aquests personatges que, en paraules del poeta Joan Maragall, fa llum. Quan tants segles després del seu pas per la vida llegim la seva Vida, o qualsevol de les seves cartes o Cuentas, o ens endinsem en les Moradas del castillo interior, a desgrat del llenguatge barroc, propi de la seva època, sembla que tinguem Teresa d’Àvila al costat, que la santa ens parli a cau d’orella. La proximitat és total.

El que entenem per immortalitat, més enllà de la creença en una vida ultraterrena, és això. Així, llegint-la, la immortal Teresa de Jesús pren vida, s’alça pletòrica i primaveral enmig dels nostres temps tan atabalats, tanmateix com els que va viure ella, i això que es delia per la contemplació i la pau. Teresa de Jesús, però, no ha estat fàcil de llegir als nostres dies i en les nostres contrades. Que un dictador com Franco se servís d’una de les seves relíquies, per exemple, no ha facilitat gens que la gent de la meva generació progre llegís Teresa de Jesús sense aquests prejudicis al cap. Als quals, per acabar-ho d’adobar, cal afegir-hi el de mística. Per segons qui, i no cal dir que sense saber gaire en què consisteix el misticisme com a forma espiritual, el de mística és un adjectiu amb connotacions negatives.

Si per fer-se una opinió pròpia sobre les coses cal saltar les barreres del pensament únic, o adotzenat, en el cas de fer-se una opinió sobre Teresa de Jesús les que calia saltar eren ben altes. No recordo exactament quan vaig llegir per primera vegada el llibre de la seva Vida. El que sí recordo és l’impacte colossal que em va causar. A l’escola ens havien fet llegir els seus poemes, que a penes podíem entendre, és clar, mainada com érem, i sense conèixer a fons els referents espirituals que els van motivar. En canvi, la dicció que vaig trobar a la Vida em va resultar tan diàfana que fins podia identificar-me amb aquella dona amb inquietuds, que són les de qualsevol persona que no es conformi amb una vida d’anar fent, amb poc esperit per conèixer-se i perfeccionar-se. Llegir la Vida de Teresa de Jesús convida a esdevenir algú amb cara i ulls per a una mateixa tant com per als altres, ja que ens fem com a persones entre i amb els altres.

Em va semblar entendre que Teresa d’Àvila no pensava tant en fer-se santa com esdevenir cada dia una persona una mica millor, i que si s’hi esforçava podia ser-ho. Comptant, és clar, no només amb la seva voluntat i treballs –Teresa sempre parla de treballs, perquè hi són–, sinó també amb aquella empenta interior sorgida del seu desig d’amistat amb Jesús. Para Vos nací, escriu.

Per entendre l’aposta personal de Teresa de Jesús –insisteixo en el terme personal perquè això és el que la distingeix i la fa atractiva als ulls del nostre segle–, cal aproximar-nos tant a la seva època a l’alba de l’edat moderna, com allunyar-nos dels nostres prejudicis postmoderns. En aquest sentit, ho ha fet amb altura intel·lectual i pacient treball de recerca l’escriptora neoiorquina Cathleen Medwick a Teresa de Jesús. Una mujer extraordinaria (Maeva). Aquesta biografia de la reformadora del Carmel, publicada per la seva autora l’any 1999, ha estat publicada ara en castellà (en una bona traducció) amb motiu de la commemoració del Vè centenari del seu naixement.

Explica Cathleen Medwick (i no és cap dada intranscendent ja que descriu la seva implicació en el projecte) que va conviure amb l’escriptura de la biografia de Teresa de Jesús des que el seu primer fill era un bebè fins que els seus dos fills eren adolescents. Teresa d’Àvila, doncs, va fer-se present durant una bona colla d’anys en aquella llar a l’altra banda de l’Atlàntic amb la força poderosa d’una vida que, essent profundament espiritual, s’encarnava dia rere dia en els més envitricollats esdeveniments quotidians, tot fent bona la proclama dels benedictins: Ora et labora.

“Aquest llibre és un intent de contemplar la santa mentre ella fa la seva travessia pel segle XX”, escriu Medwick. Ara cal afegir-hi els primers quinze anys del segle XXI. Es diu que cada època demana una relectura dels clàssics. Teresa de Jesús ho és quant a escriptora, però la seva personalitat humana va més enllà ja que, com diu l’escriptor Pablo d’Ors en la introducció del llibre, “els sants grans no entren en categories sinó que les creen”.

El relat de la vida i obra d’aquesta santa entre els grans sants (no en va va esdevenir doctora de l’Església l’any 1970), és un relat que es llegeix com una novel·la i en el qual, ben oportunament, s’hi intercalen els propis escrits d’una dona que, es veu ben clar, es va avançar als seus temps. En aquest relat biogràfic, els lectors més exigents trobaran la tan desacomplexada com ben elaborada narració de Cathleen Medwick de les picabaralles que hi va haver entre els carmelites calçats i els descalços de la reforma que de forma valenta i intel·ligent Teresa de Jesús va propiciar, les maledicències i falses acusacions que provocaven excomunions o plets amb la Inquisició, la fira de les vanitats dins i fora del claustre, els embolics de la vida cortesana i l’eclesiàstica, la competència, o no, dels confessors que li van tocar en sort, els interessos mundans que provoquen interferències en la vida dels convents, els personalismes d’alguns abats i abadesses, les dificultats per a la negociació en una societat marcada per l’arrogància, la intolerància i el caprici dels poderosos, etc.

Res que no puguem reconèixer i compartir mentalment i coralment amb el món actual. D’aquí ve que, a mesura que avancem en els capítols que componen Teresa de Jesús, de Cathleen Medwick, ens amari una sensació de veïnatge, de familiaritat entre els tràfecs d’aquella societat i la nostra, i comprenguem, en consciència, la indomable lluita per l’honestedat i per la justícia per part d’éssers poc conformistes amb un statu quo com el que Teresa de Jesús va trobar en l’època i en el país on va néixer.

Té raó, l’estudiosa i periodista Cathleen Medwick quan escriu que, com altres personatges religiosos de gran nivell, Teresa de Jesús té una aura que surt a la superficie amb cada traducció de la seva obra. A la qual cosa cal afegir que la formidable personalitat humana, literària i espiritual de Teresa de Jesús reverbera a cada biografia que s’escriu d’ella.

Un exemple reeixit és la biografia que sobre la santa n’ha fet la mateixa Cathleen Medwick, fins al punt que l’escriptor Frank McCourt, autor de Les cendres d’Àngela, afirma que fins i tot a Teresa de Jesús li hauria agradat llegir aquest llibre sobre ella. El qual, si bé s’hi projecten totes les seves llums, no és una hagiografia, no hi manquen les seves ombres. La mateixa santa d’Àvila les veia ben clares, les seves ombres, quan parlava d’ella mateixa sense plànyer els seus defectes, o roïneses, com en deia ella. És per aquest motiu que la seva santedat (avui en diríem persona realitzada de forma integral) ens sembla tan humana en el seu esforç per donar un sentit transcendent al seu viatge existencial. Que en el seu cas es resumeix en la total dedicació a l’amor de la seva vida: Jesús, ja fos prenent el seu nom, ja fos reformant el Carmel i fundant monestirs, ja fos escrivint sobre els camins de la perfecció de l’ànima per arribar als seus braços.

[Teresa COSTA-GRAMUNT]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s