Teresa, amor meu

Reproduïm un article recent de l’escriptora Teresa Costa-Gramunt a Núvol sobre la personal aproximació biogràfica i literària de Julia Kristeva a la figura de Teresa de Jesús, Thérèse mon amour (2008), publicada en castellà el 2015 per l’editorial barcelonina Paso de Barca.

amarante__noces_de_papier

Amb una imaginació d’alt voltatge, i amb una veu narrativa que es multiplica en altres veus que convergeixen en una escriptura experimental, la filòsofa, lingüista i escriptora d’origen búlgar i radicada a França, Julia Kristeva, l’any 2008 va publicar el que pot considerar-se la seva particular biografia anímica-espiritual de Teresa de Jesús.

Ara, aquest 2015, i coincidint amb els 500 anys del naixement de la fundadora dels carmelites descalços, acaba de ser publicat aquest text calidoscòpic, de rara bellesa i ple d’imatges literàries captivadores, a l’editorial barcelonina Paso de Barca. Teresa. Amor mío. Santa Teresa de Ávila és un títol tan sorprenent i provocatiu com exacte.

I és que aquesta novel·la-assaig de Julia Kristeva, sense cap mena de dubte, és un homenatge a la poderosa i seductora personalitat de Teresa de Cepeda i Ahumada. Amb el recurs d’un alter ego: la psicoanalista Sylvia Leclerq, Kristeva construeix un retrat que no només s’aproxima al complex psiquisme de Teresa de Jesús (que Kristeva il·lumina a través dels seus coneixements de psicoanàlisi), sinó també a la seva humanitat integral, tot posant èmfasi en la dimensió espiritual que la santa va deixar per escrit.

A través, doncs, de la mateixa escriptura de Teresa de Jesús (poemes, cartes i textos que són una cartografia dels moviments de la seva ànima), Julia Kristeva s’hi aproxima amb un relat de bellesa enlluernadora que arrossega el lector.

A Teresa. Amor mío, Kristeva es mostra una escriptora completa. El llibre es presenta amb un format de gran envergadura (més de 600 pàgines, però que com a lectora em sabia greu que s’acabés). També es presenta amb una gran ambició literària, estilística, i amb un aprofundiment en la persona de la biografiada fins allà on és possible fer-ho. Tinguem present, però, que es tracta d’una visió molt personal. Kristeva resol, doncs, el seu retrat literari de Teresa d’Àvila mesclant diversos registres narratius segons les necessitats del seu discurs, i sovint dirigint-se a Teresa d’Àvila amb l’expressió que dóna títol al llibre, Teresa, amor meu. Com si la tingués al davant. Oi, Teresa?, sentim que li diu sovint. I pel mateix poder de la paraula ens imaginem que Teresa li contesta. Ens contesta.

Al llibre de Kristeva trobem una Teresa propera, tants segles després, i estimada mercès a l’aproximació, entre curiosa i admirativa, per part de la filòsofa. Aquest acostament esdevé un diàleg íntim amb una dona de cent mil replecs, i que per això mateix Kristeva sent a prop –sent germana, com escriu–, a mesura que s’immergeix en el coneixement de la santa d’Àvila. Ja sabem com n’és, de sincera, Teresa, a l’hora d’escriure i d’escriure’s. No deixa res per verd.

També amb un gran domini de la paraula, Julia Kristeva fa ús de l’ampli ventall de coneixements humanístics que té a l’abast: filosofia, psicologia i psicoanàlisi, mística, història de les religions i les diverses formes d’espiritualitat, històries de sants, santes i beguines, sensibilitat pels imaginaris de cada època i, encara, teories feministes. Però el treball de Kristeva no acaba aquí: de forma intertextual també incorpora l’autoritat de mestres del passat i del present. Mestres de la psicoanàlisi que ella coneix bé, però a través del seu text també dialoga amb mestres filòsofs i místics que l’inspiren i intervenen en un discurs novel·lístic que s’enriqueix amb vetes d’assaig, de poesia i fins i tot de teatre. Hi ha tot un capítol que és una obra de teatre sobre els últims moments de la santa. Ho he dit abans: amb Teresa. Amor mío ens trobem davant d’un experiment literari de primer ordre i de difícil classificació.

En aquesta narració gens convencional, Kristeva va revelant, com d’un negatiu, el rostre polièdric de Teresa d’Àvila. Així va fent visible la seva dúctil personalitat, que es mostra pràctica, econòmica i intel·lectual, al mateix temps que es mostra sensible, poètica i creativa en la seva intensa passió espiritual, i en la forma d’estimar Déu, les germanes, la família, els amics i confessors. Com sabem, la monja d’Àvila va viure una experiència religiosa de gran volada que la va posar sota sospita de la Inquisició, sempre vigilant.

Atrets, com Kristeva, per la sorprenent modernitat del pensament de Teresa d’Àvila, tot i el seu llenguatge barroc, els lectors anem visualitzant a través de la narració de Kristeva com la santa travessa límits no només temporals sinó també els ideològics de la seva època. En el relat de Kristeva sobre Teresa d’Àvila –poesia pura–, trobem una dona amb capacitat per redimensionar la teologia i la mística coneguda fins aleshores, experiència que explica amb una gran naturalitat i convenciment en els seus escrits; trobem també la dona que incorpora el que ara en diem estats psicosomàtics a l’hora de donar veu a la seva experiència en el terreny espiritual; trobem també una dona que s’avança, i no poc, a la manifestació de la psicologia del jo en una escriptura plena de metàfores que són més que metàfores, ja que és ella mateixa, Teresa de Jesús, qui les encarna; i tot això vist des d’un punt de vista espiritual en la seva dimensió femenina: Teresa de Jesús sempre s’adreça a la figura espiritual de Crist a través de la figura simbòlica de l’esposa.

El camí entre la filòsofa Kristeva i santa Teresa resulta diàfan en Teresa. Amor mío. Hi percebem un diàleg sororal. I és que la filosofia o és dialògica o no és. I en l’escriptura, o hi ha comunicació entre emissor i receptor, o resulta estèril. I el jo no pot veure’s a ell mateix sense el tu que li fa de mirall. I l’amor… L’amor es fa fecund en l’alteritat. Escriu Kristeva, respecte del camí espiritual de Teresa de Jesús: “La recerca de si mateixa fundada en el vincle amb els altres”. Cal recordar que l’autopercepció de l’alteritat es constitueix en el moment fundador de la humanitat.

En la recerca de Teresa d’Àvila per part de la protagonista Sylvia Leclerq que s’acompanya d’altres veus protagonistes secundàries de la novel·la, recerca i peripècies vitals que se situen al bell mig del nostre atribolat món contemporani, veiem, nítida, Teresa d’Àvila en cos i ànima. Perquè la poètica de Teresa d’Àvila és una poètica del cos i de l’ànima: les estances o moradas són dins seu. En l’última estança no hi ha distància entre ella i la figura de Crist, per a Teresa el centre de la realitat, i que veu lluminós i transparent com el cristall. “Poseu els ulls en el centre”, escriu Teresa de Jesús al seu llibre El castell interior.

Teresa d’Àvila és una gran visionària de la realitat última de l’ésser quan mirem l’ésser des d’una òptica transcendent. A més de la dissecció psicoanalítica practicada sobre el seu personatge –Kristeva no l’estalvia pas, és una científica–, sorprèn trobar una mirada tan amorosa per la gosada espiritualitat de Teresa d’Àvila, ja que la filòsofa es defineix com atea.

Què va portar Julia Kristeva fins a Teresa d’Àvila? La investigació sobre l’amor des del punt de vista psicoanalític. Però, és clar, el seguiment de Teresa la fa anar més enllà, i l’enamora fins al punt que va dedicar sis anys a escriure-li el que en podríem dir una llarga carta d’amor. En una entrevista, Kristeva no va dubtar a afirmar que si hagués conegut Teresa d’Àvila en el seu temps, tal vegada hauria estat una de les seves monges. Ara tothom veu Teresa canonitzada, però durant un temps va estar presa i els seus llibres perseguits. Kristeva admira la gosadia de Teresa, més encara: admira la seva fe cristiana de pedra picada.

I sembla que sigui la mateixa Teresa de Jesús qui empeny Julia Kristeva a la ficció de la seva història, des del moment en què a Camino de perfección la santa escriu: “Fer aquesta ficció per donar-ho a entendre”. La fundadora sap molt bé que es necessita molta imaginació creativa per escriure l’experiència de l’indicible i per comprendre els envitricolls de l’ànima humana. Kristeva assumeix el repte i com a resposta escriu Teresa. Amor meu.

Estimar és conèixer, però no en la superfície sinó en el profund. I així, pas a pas en el coneixement de Teresa d’Àvila segons l’òptica de Kristeva, arribem al final del llibre. Quan el tanquem, la que ens ha semblat una carta-conversa dirigida a Teresa d’Àvila, o una biografia desdoblada entre l’alter ego de l’autora i la seva corresponsal de ficció, tenim la sensació que el diàleg, literari, però no per això menys real, encara dura entre elles. Teresa. Amor mío és un llibre tan dens i plural de significats que no s’esgota en una lectura. Hi voldrem tornar, segur, per amarar-nos de tant d’amor i tanta bellesa.

[Teresa COSTA-GRAMUNT]

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s