Goigs de santa Teresa de Jesús (32)

Teresa goigs 1882Goigs en llahor de la transverberació del cor de la seràfica doctora Santa Teresa de Jesús, cual festa celebra l’iglesia a 27 d’agost. Composts per un teixidor de Teyà ab ocasió del tercer centenar de la dolsa mort de tan gran Santa, Barcelona: Tipografia católica, Pi, 5, 1882.

Tot els elements d’aquests goigs són originals i extremadament interessants. La primera sorpresa és la del nom amb el qual es presenta l’autor en dir que han estat “composts per un teixidor de Teyá”, pseudònim que Osvald Cardona identifica, amb bastant seguretat, amb en Joan Bruguera i Valls, o Joan Bruguera de Teià, que actua, tot seguint el costum dels gogistes de l’època, amagant-se rere un nom fictici.[1] Cardona l’associa al nucli de Pau Parassols, el prevere del qual ja hem llegit els goigs núm. 7 i 31, i que reunia a casa seva, a Barcelona, col·leccionistes i escriptors de goigs per tal de debatre la seva evolució, tot propugnant i desitjant un estil literari més poètic i depurat que el de les cobles populars d’etapes anteriors.

En 1858 ja s’havien imprès uns altres goigs a la tranverberación de la seráfica madre y doctora santa Teresa, apunt núm. 14. Si en aquella ocasió la lletra seguia un text molt conegut i difós ja en altres edicions, que es presentava alternativament tant en català com en castellà, els goigs presents són inèdits totalment i tampoc no es té notícia d’impressions posteriors.

Com és usual, els versos comencen per explicar la vida de la fundadora, però el poeta aviat intercala conegudes frases dels diàlegs entre Jesús i Teresa com “zela’l meu honor”; “Si tota sou pera mi / […] Jo també só tot per Vos”; “O bé patir o be morir”; “O limitaume ’ls favors, / o be engrandiu lo meu cor”. En un moment determinat, sant Francesc de Borja apareix com a consultor dels neguits de la santa: “Obra del Esperit Sant / Es lo que’m dieu, responia”. Després d’al·ludir a la transverberació, el poeta acaba el relat tot remarcant en quines condicions es conservava el cor viu de la santa, fins “Que morí en temps revoltós; / Espinas desde allevós / brotan al seu derredor”. La darrera estrofa és una súplica política directa:

Teniu de nos compassió;
feu que la nostra nació
alcansi un poch de millora;
de la gent falsa y traidora
destruhiu lo seu error.

Corria l’any 1882.

Un magnífic gravat firmat per Notelin presideix el full. Representa el reliquiari de plata dissenyat per Sebastián Herrera Barnuevo el 1671,[2] exposat sobre una peanya que ofereix la inscripció del seu contingut tot acompanyant un blasó del ducat d’Alba vinculat a Alba de Tormes:

Theca ex argento elaborata, qua transverberatum cor Seraphicae matris Stae Theresiae a Jesu, apud carmelitas Albanas, et asservatur et publico cultui exponitur. (Estoig de plata, en el qual s’exposa al culte públic el cor traspassat de la seràfica mare Teresa de Jesús, a les carmelites d’Alba.)

El reliquiari pròpiament dit és una peça d’orfebreria del XVII en la qual el cor, conservat i exposat en una urna transparent, està voltat de cinc àngels: dalt de tot un serafí transverbera el cor de Teresa, esculpida també a l’escena; més avall dos més porten sengles filacteris amb les inscripcions “Teresa de IHS” i “IHS de Teresa” i, flanquejant la relíquia, dos àngels més amb dards simbòlics fent els honors. Setze caps de querubins decoren, a més a més, per tot arreu, del valuós reliquiari.

Sobre l’oficina editora dels goigs, la Tipografia Catòlica[3] del carrer del Pi 5, ja se’n va parlar a l’apunt núm. 27 i tot quant es va anotar manté la seva vigència nou anys després. Val a dir que la mida d’aquest full és més gran de l’habitual, fa 33 cm x 23’5 cm, i cal advertir també que el foli es de paper setinat.

Uns goigs excepcionals i únics que amaguen la raó de ser, el motor gestor de la seva realització.

Full documentat en un arxiu particular.


Notes

[1] Osvald CARDONA aventura i argumenta una justificació quan al·ludeix a “Un altre gogista destacat, Joan Bruguera i Valls”, en ÍD., “La recuperació dels goigs al segle XIX”, dins Actes del Col·loqui Internacional sobre la Renaixença, II, Barcelona: Curial, 1994, p. 373.

[2] DÍAZ GARCÍA, Abraham, “Relicario de Santa Teresa del convento de Carmelitas de Alba de Tormes”, dins ÍD., “Sebastián de Herrera Barnuevo (1619-1671): obra pictórica, Cuadernos de arte e iconografía, XIX, núm. 37 (2010), pp. 42-45.

[3] LLANAS, Manuel, “La Tipografia Catòlica i la nissaga dels Casals”, dins ÍD., L’edició a Catalunya: el segle XIX, Barcelona: Gremi d’Editors de Catalunya, 2004, pp. 187-189.

[Nora VELA]

Anuncis

2 pensaments sobre “Goigs de santa Teresa de Jesús (32)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s