El Carmel descalç català (2): Convents de la província de Sant Josep de Catalunya i Balears (1891-2015)

Després d’unes dècades sense cap presència de frares del Carmel descalç a Catalunya, a finals del segle XIX s’obre un període de restauració, encara que sense cap possibilitat de recuperar els convents que havien patit les lleis de desamortització, més conegudes pel nom d’un dels seus principals promotors, Juan Álvarez Mendizábal, ministre del govern de la reina regent Maria Cristina de Borbó.

En aquesta nova etapa s’obren sis convents nous, dos dels quals –Palafrugell i Matadepera– estan actualment cedits a institucions de caràcter social i la resta es dediquen plenament a tasques pastorals amb el carisma teresià que els és propi.

Tarragona

Els carmelites decideixen tornar a Tarragona l’any 1891. De moment ho fan a una residència provisional cedida per les monges descalces de la ciutat fins que, cinc anys després, poden inaugurar l’església i el convent nous, coneguts a la ciutat com el convent de “la Punxa” per la característica agulla que remata el campanar. Aquesta comunitat ha estat seu, en èpoques diferents, del Col·legi-Seminari, del Noviciat i del Col·legi Major de Filosofia i Teologia. Durant la guerra civil va servir de presó. En la postguerra s’amplià l’església. Actualment el convent està cedit als carmelites descalços de la província índia de Manjummel.

Durant uns anys, a Tarragona es va elaborar la coneguda “Aigua del Carme”.

Barcelona

El següent convent obert en aquesta nova etapa va ser a Barcelona (1896). També en aquesta ocasió les monges van ser les promotores principals d’aquesta presència, ja que reclamaven els frares de l’orde per a l’atenció espiritual de les religioses i, a més, els cediren una casa propera al seu convent, residència provisional fins a la construcció del nou convent (1910) —que després es reconstruí a l’altra banda de l’església— i de l’actual Santuari de la Mare de Déu del Carme, que es va inaugurar l’any 1921, aixecat segons el projecte de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà.

L’antic convent de la Rambla està ocupat actualment pel Mercat de Sant Josep o de la Boqueria. El dels Josepets de Gràcia pertany a l’església diocesana.

Badalona

Mentrestant, es funda per primera vegada a Badalona (1907), gràcies a les monges de Tiana i a les gestions d’un canonge badaloní proper al cardenal Casañas, bisbe de Barcelona. Després d’una primera residència provisional es van aixecar el convent i l’església actuals, que quedaren inaugurats l’any 1925. Badalona, en reconeixement a l’obra del P. Basili, principal artífex d’aquestes obres, li dedicà un petit carrer de la ciutat, a tocar del convent.

Passada la guerra civil, durant la qual l’església fou utilitzada com a magatzem, el convent va acollir, durant uns pocs anys, estudiants del Seminari carmelità i de Filosofia i Teologia.

Ja des del temps del Vaticà II, el treball de religiosos i laics d’aquesta comunitat, molt integrada a la ciutat, s’incardina en la pastoral de l’arxiprestat.

Palafrugell

La fundació següent es fa a Palafrugell, on arriben el fundadors cercant un lloc i un ambient adequats per a la formació dels futurs religiosos. El juliol de 1918 s’inaugurava el nou edifici i el Col·legi teresià d’aspirants obria les portes per començar el curs al setembre. Posteriorment, la casa ha estat lloc de formació dels novicis de la província. L’any 2012, amb el reagrupament de les comunitats, tot mantenint la propietat, l’edifici ha estat cedit a una institució de caràcter social.

Palma de Mallorca

Els frares arriben a Palma de Mallorca el 1923 de la mà dels germans carmelites descalços terciaris fundats pel P. Francesc Palau, que havien obert una escola al barri de Santa Caterina de la ciutat. La manca de vocacions en aquesta congregació va fer que s’integressin al Carmel català, que es va fer càrrec de continuar la seva obra. Un any abans de la guerra civil es va inaugurar la nova església, que ha esdevingut parròquia i centre religiós i festiu d’aquest barri de gran tradició marinera.

Actualment l’església dels carmelites és la parròquia del barri de Santa Catalina i el col·legi està cedit als Germans de la Sagrada Família de Belley.

Lleida

L’antic convent de Sant Josep, amb la desamortització, va passar a ser un establiment públic de beneficència.

Han de passar gairebé cent anys perquè, després de diversos intents, Lleida vegi finalment acomplerta la voluntat de molts ciutadans de tornar a tenir una comunitat carmelitana descalça a la ciutat. No va ser fàcil. Es van haver de vèncer molts obstacles abans d’aconseguir aixecar l’actual Santuari de Santa Teresina de l’Infant Jesús. El setembre de 1928 es va celebrar la primera missa en una petita capella provisional i quedà així inaugurada la vida conventual. Tot seguit es va traslladar a Lleida la redacció de Lluvia de Rosas, revista dedicada a divulgar l’espiritualitat de la santa de Lisieux. El convent també ha estat en alguna ocasió seu estudiantil dels novicis de l’orde.

Amb els anys s’ha anat adaptant i remodelant l’església: es va inaugurar la cripta, s’edificà el campanar i en aquests darrers temps s’ha construït la capella del Santíssim i s’ha arreglat l’entorn.

Actualment és parròquia de Santa Teresina i una part dels seus locals s’han cedit a l’Ajuntament per instal·lar-hi una llar social per a la gent gran.

Matadepera

Matadepera va néixer l’any 1983 per cobrir la necessitat de disposar d’un lloc adequat com a casa de pregària i acolliment, d’acord amb el carisma de l’orde. El replegament de les comunitats la va fer inviable i va ser cedida a una entitat de caire social.

[Enric MASDEU]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s