Teresa de Jesús i els cavallers catalans: un relat en català del torneig de les festes de beatificació (1614)

torneig

En aparença de naturalesa ben diferent, el certamen o justa poètica comparteix molts elements amb el torneig o justa cavalleresca: les formalitats de la convocatòria, amb el cartell; la participació dels concursants en una o altra disciplina; els tipus de premis; el fet de celebrar-se en el context d’una celebració ciutadana en honor d’algun personatge distingit, com un nou beat o sant, o bé una visita reial…

Els religiosos tampoc no eren gens aliens al món cavalleresc: la mateixa Teresa de Jesús va ser una entusiasta lectora de les novel·les de cavalleries en la seva joventut. Alguns dels primers carmelites descalços catalans havien abandonat l’arnès del cavaller tot just abans de vestir l’hàbit de frare:

Jeroni de Remolins Costa (1571-1656), era fill de Jeroni de Remolins i Riquer, senyor de Vimfaro, que fou un del redactors, el 1553, dels capítols de la confraria dels cavallers que feia poc s’havia constituït a Lleida. Als 18 anys, Jeroni fill ingressà a la confraria dels cavallers i gentilhomes de Lleida, i el 1590, en un torneig, guanyà el premi de pica i el de més galant. L’estiu de 1592, immediatament després d’un torneig, demanà l’ingrés al convent dels carmelites descalços de Sant Josep de Lleida, fundat el 1589, per passar a ser, en endavant, fra Jeroni de l’Assumpció. Va ser prior de diferents convents catalans, i remarcablement del de Barcelona, dignitat que ocupava quan es celebrà la beatificació de Teresa de Jesús:

Tan diligente y cuidadoso anduvo el padre Prior de nuestro convento de Barcelona [i.e. Jeroni de l’Assumpció, Remolins] en avisar luego de las solenes y célebres fiestas que aquella nobilíssima y gran ciudad, corte y cabeça del principado de Cataluña, hizo en honor de nuestra Santa Madre Teresa de Jesús, que con ser de las más apartadas y distantes de aquí y aver tanto que dezir, que ay materia para imprimir un particular libro de todo, vino el aviso casi de los primeros […]. (Diego de San José, f. 64)

En el certamen poètic celebrat en aquesta ocasió va ser un dels cinc jutges, juntament amb Josep Dalmau, Josep Serrano (OCarm), Joaquim Setanti, cavaller de l’hàbit de Montesa, Agustín Osorio (OSA) i el secretari, Josep de Ferreres. Fra Jeroni, poeta ell mateix, redactà Glosas a unos tercetos de sant Joan de la Creu (1650):

Habiéndome entretenido algunos ratos, después que estoy en el retiro y soledad que se goza en este convento de nuestra Señora de Gracia –que habrá cerca de seis años– en leer y meditar aquellos tercetos sacados de la doctrina de los libros, la primera vez en Alcalá de Henares […] Por mi devoción y aprovechamiento me dio ganas de glosarles, sin ser poeta ni haberlo ejercitado. Después de leídas las glosas a algunos religiosos y personas espirituales, les pareció podrían ser de provecho y edificación […].

Bernat de Jesús Maria (1539-1637), nascut Bernat de Vilana en el si del patriciat urbà barceloní, rebé una acurada educació. Fou alumne de l’erudit valencià Pere Joan Nunyes i company d’estudis de personatges com Domènec Moradell, Gervasi Sapila o Galceran Albanell, amb els quals coincidirà, gairebé deu anys després, en l’host barcelonina que es convocà el juliol de 1588. La família va voler que l’hereu posés seny i va mirar de concertar-li un casament:

Criábase mayorazgo de su casa, y añadiendo a esta fortuna su discreción y buen arte, era en Barcelona el objeto más agradable al gusto, el de más amigos y aún el ocasionado a más tropiezos. Para quitárselos sus padres lo trataron de casar con una gran señora, y concertadas las capitulacions se prevenía lo necesario para las bodas […]. (Francisco de Santa María)

A les vigílies del seu casament, mentre Bernat jugava a les canyes amb uns companys, sobtadament fugí en un prompte i s’encaminà a cavall cap a Castella, on demanà l’hàbit al convent de San Pedro de Pastrana, des d’on va escriure a la seva família per explicar el seu sobtat canvi de vida. Bernat professà el 1590 en el Carmel descalç com a Bernat de Jesús Maria. Després d’ocupar diversos priorats al Principat, fou designat definidor general de l’orde (1613-1616), en el trienni en què es va produir la beatificació de Teresa de Jesús i el reguitzell de festes i certàmens que li foren dedicats. El mateix fra Bernat participà com a autor de diverses composicions en castellà (una glosa, unes liras i un romance) en el certamen poètic de Saragossa publicat per Luis Díez de Aux. Prior de Tortosa el 1622, considerem que és autor també de la inèdita relació de les festes que la capital ebrenca dedicà a Teresa de Jesús en la seva canonització.

La relació de les festes celebrades a Catalunya en honor de la nova beata Teresa de Jesús, publicada per Josep Dalmau el 1615, incloïa també el certamen poètic i un torneig, redactats, això sí, en castellà, per la voluntat de donar a conèixer fora del Principat l’abast que havien tingut aquestes celebracions catalanes.

Un relat, en català, del mateix torneig, es pot trobar en el Llibre de la confraria de Sant Jordi:

Festas y torneig en honor de la beata mare Teresa, fundadora de l’orde dels frares carmelitas descalsos de Sant Joseph.

Disabte a III de octubre MDCXIIII

Publicada en la present ciutat de Barcelona la beatificació de la mare Teresa, fundadora del orde dels frares carmelites descalsos de Sant Joseph, encontinent, ab molta voluntat acudiren los senyors diputats, concellers, cavalleria y noblia, y tots los demés del poble de Barcelona, a fer totes les demostracions de contento y alegria que a honor y glòria de Déu omnipotent y de la glòria sancta a cada hu respectivament incumbia fer.

Y axí, dissabte 4 de dit mes de octubre 1614, al entrar de la nit, estava la Rambla, des del portal de la Boqueria fins al de la Ferrissa, de una y altra part, fornida de diversos tablados y catafals, plens de persones de totes maneres d’estaments, aguardant y entretenint-se en lo entretant que la festa se retardava, en mirar les vàries y excogitades invencions de alimàries ab què ardia la muralla y torres d’ella, las esglésies y campanes dels frares carmelites descalços, y també de las monjas carmelites descalsas, lo de Nostra Senyora del Mont del Carme y altres molts, y en particular lo campanar de Nostra Senyora del Pi, que ardia no·s podia més desitjar.

Estant, com és dit, aguardant, se veu de improvís acercar molta gran tropa de cavalleria, que ab gran música y melodia, segons se deia, venia devers la ribera del mar. Entrà esta cavalleria al galop, ab briosos y gallardos cavalls, ab vestits de telilla de or y plata, molt relluents, a la albanesa, ab molta pluma y gallardia, fent ab gentil ademan y ayre llindes voltes y gracioses girades y corregudas ses carreres, rompudes las lanças, se apearen encontinent. Vent una nau que venia a la vela, y en lo més alt de la popa estava ab decent decoro la figura de la beata mare Teresa, y entorn d’ella y de la nau molts frarets y mongetes carmelites descalsas, ab sos hàbits, que ab les moltíssimes atxas y alimàries estaven dins y fora, parexia en extrem bé esta entrada. Surta la nau devant la iglésia de Sant Joseph, encontinent apparegué de part de tramuntana una spantosa visió de un gran dragonàs, que ab gran fúria artificiosament baxava per los ayres, llansant per totes parts grans soplaços de foc, y ab gran struendo arremetent posà foc en un castell, que ab gran artifici devant la iglésia de Sant Joseph estava fabricat, y ell y lo castell se cremaren en un punt. Vist aquest succés isqueren encontinent molt devotament los frares carmelites descalços, y ab molta reverència y acato, entraren dins la nau y, prenent de la popa la figura de la beata mare Teresa, ab gran professó (lo estandart de la qual portava lo senyor comte de Perelada), la entraren dins la iglésia cantant lo Te Deum laudamus, y ab gran música y melodia la posaren alt en lo altar, a honro y glòria de Déu omnipotent y de la gloriosa sancta.

Continuaren-se estes fetes y alimàries fins diumenge 12 del mateix, per al qual, de orde y manament dels senyors diputats estava fet y apercebit en lo mig de la Rambla, devant la iglésia de Sant Joseph, un gran tablado per a fer en ell lo torneig que baix se dirà.

Diumenge a XII de octubre MDCXIIII

En aquest die assenyalat per al torneig, que ab dos famoses quadrilles, en honor de la beata mare Teresa, devant la iglésia dels pares carmelites descalços se era deliberat fer. Era de gran gust y contento la vista de la stacada: apercebidas y a punt de diversitat de músicas y melodies de clarins, trompetes y menestrils que de contínuo estavan saludant y regosijant la cavalleria y noblia, y los demés que a esta festa acudian honorar. Axí mateix era extremada la del tablado, a ont estava de magestad lo excel·lentíssim loctinent general, que en extrem parexia bé a maravella, estant en demés com estava, il·lustrat de tanta dama y noblesa, que no·s podia més desitjar. Y no menos se ha de alabar la de tant tribunal y consistori, y de tanta cavalleria, dansa y noblia, que en sos lindos y curiosos puestos y tablados estaven a la una y altra part de la estacada, molt ben posats. Y en remate ni se ha de callar la multitud de gent que per tota la muralla y Rambla, des del portal de la Boqueria al de la Ferrissa havia, sens poder-se numerar. Del que clarament se comprèn y és molt posat en raó, que essent esta jornada de tanta noblesa y valor, convé sia assentada y en son lloc molt ben cifrada per ara y·l sdevenidor.

Estant axí aguardant, entretenint-se en lo entretant la cavalleria y noblia, y los demés que a esta festa havien acudit honrar, en esta tan famosa y gallarda vista y regosijo. Se veren de una y altra part de la Rambla apuntar dos bravatas y famoses quadrillas, que ab sos pífanos y atambors devant, y molta cavalleria, marxaven y feyan via acudint al plazo y estacada. Acercant-se al plazo estas dos quadrillas, entraren ab la matexa forma venien, dins la iglésia de Sant Joseph y, feta oració, ab lo degut acato y reverència, isqueren fora, marxant ab ànimo fort, altiu y noble, y segura confiança, que vist per tots el esfors y valor de ses persones, restarian d’esta jornada ab gran nom y fama. En veure’ls començà a disparar molt gran salva y melodia, que clarins, trompetes y menestrils a porfia feyen de gran alegria, per esta entrada regosijar. Entraren de sinc en sinc, molt ben posats en alarde, ab molta divisa y curiosa empresa, marxant ab gentil ademan y ayre, mostrant sa bizarria y talle, ab briosa y gallarda bravesa. Aprés la passejada gallardament la una y altra part de la estacada, y fetes les degudes cortesies a sa excel·lència, dames y noblia, y als demés a qui convenia, feren alto y·s posà cada huna en sos puestos. Y encontinent acabaren ses fortas, relluents y aceradas picas, y arremetent uns y altres ab fúria brava (ab la destresa dels mestres de camp) se diferí la execució d’ella, per a sa ocasió, en lo més avant del discurs de la festa. La qual passaren avant, ab gran contento, música y regosijo, y en lo discurs d’ella se donaren molts gentils bots de pica y destríssims colps d’espasa, als que·s guanyaren de cos a cos moltíssims y diversos prisos, los quals se offeriren a la iglésia y monestir de dits frares carmelites descalsos, a honra y glòria de la beata mare Teresa.

Foren jutges los senyors don Alexandre de Lentorn, senyor de Serò, diputat militar, prior major de la confraria de Sant Jordi; don Pedro de Clasquerí, prior segon; don Francisco de Rocabertí, per lo clavari; don Miquel de Santmenat, don Hugo de Tamarit, don Joan de Erill, síndic de dita confraria. Mestres de camp: don Francesc de Argensola, Francesc Cornet, Carlos de Calders, don Miquel de Cardona. Ab la destria dels quals estigué la stacada curiosament neta y desembarassada per a esta festa, a molt aplauso de tots. Primera quadrilla: don Guerau de Guardiola, don Pedro de Aymeric, don Luis de Rajadell, don Luis de Tormo, don Federic Meca, don Josep de Cardona, Francesc de Tamarit, Raphael Xatmar, Francesc de Vallgornera y Senjust. Don Bernat Salbà. Segona quadrilla: don Ramon de Calders, don Guillem Armengol, Miquel Taverner, Gaspar Gabriel Càrcer, Joan Francesc Codina, don Ramon de Gilabert, don Lluís Taquí, don Carlos Copons, Hierònim de Navel, Francesc de Orís.

Acabada la festa y vist lo aranzel a ont estava tot continuat y cifrat, segons la paraula que dels senyors jutges havia pres don Joan de Erill, síndic de la confraria de Sant Jordi, y feta discussió sobre d’ell, resolgueren los senyors jutges que·s devia, ço és:

Lo pris de millor pica: a don Federic Meca.
Lo més galant: a la quadrilla de don Ramon de Calders.
Lo de millor espasa: a don Bernat Salbà.
Lo pris de millor quadrilla: a la de don Ramon de Calders.

Publicant lo demunt dit per lo trompeta del General, se acabà esta festa ab molt aplauso y contento de tots, restants a excel·lència y los demés que esta festa havien acudit honrar ab la satisfacció y demés que·s pot pensar.


Bibliografia

DALMAU, Josep, Relación de la solemnidad con que se han celebrado en la ciudad de Barcelona las fiestas a la beatificación de la madre S. Teresa de Jesús, fundadora de la reforma de frayles y monjas de nuestra Señora del Carmen de los descalços […], Barcelona: Sebastián Matevad, 1615, ff. 19-21.

DIEGO DE SAN JOSÉ, Compendio de las solenes fiestas que en toda España se hicieron en la beatificación de N.B.M. Teresa de Jesús, fundadora de la Reformación de descalzos y descalzas de N. S. del Carmen, en prosa y verso, Madrid: Alonso Martín, 1615.

DÍEZ DE AUX, Luis, Retrato de las fiestas que a la beatificación de la bienaventurada virgen y madre santa Teresa de Jesús, renovadora de la religión primitiva del Carmelo, hizo, assí ecclesiásticas como militares y poéticas, la imperial ciudad de Zaragoça, Zaragoza: Juan de la Naja y Quartanet, 1615.

FRANCISCO DE SANTA MARÍA, Reforma de los descalços […], V, Madrid: Díaz de la Carrera, 1706, pp. 556-559 (ll. XXI, c. 5).

JERÓNIMO DE LA ASUNCIÓN, Glosas a vnos tercetos sacados de la doctrina de los libros del V.P.F. Iuan de la Cruz […]: donde brevemente se recopiló y encerró lo más puro y acendrado del espíritu y mystica teología, Barcelona: Geronymo Palol, 1650.

Llibre de la confraria de Sant Jordi, II (1596-1633), ACA, Generalitat G-65/1, ff. 144-148. [MCEM 675]

[Mercè GRAS]

Anuncis

Un pensament sobre “Teresa de Jesús i els cavallers catalans: un relat en català del torneig de les festes de beatificació (1614)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s