Cinc-cents anys i milers de llibres

Gregorio_Fernandez

El 28 de març de 2015 és la data. Aquest dia fa exactament cinc-cents anys que va néixer Teresa de Cepeda y Ahumada, avui coneguda universalment amb el nom de Teresa de Jesús, o d’Àvila, la seva ciutat natal. Aquesta efemèride ha provocat una allau de celebracions arreu del món, que es perllonguen ben bé durant tot un any. A Catalunya, la celebració central té lloc a Montserrat, un lloc significatiu per tot allò que representa Teresa: la fe, la cultura, l’espiritualitat, la pregària, el pelegrinatge… Les carmelites descalces que venien a fundar per primera vegada a Barcelona es van aturar tres dies al monestir abans d’arribar a la seva destinació. La imatge de santa Teresa que hi ha actualment a la plaça de Montserrat va ser la primera que s’hi va col·locar i beneir, en una solemne celebració que tingué lloc el 29 de maig de 1949. Al davant d’aquesta imatge, la simbòlica ofrena floral de les famílies carmelitanes i teresianes en el dia del V Centenari demostra l’afecte i l’agraïment del nostre poble a la santa.

És fàcil constatar que moltes de les iniciatives i activitats que s’estan duent a terme en ocasió del Centenari tenen a veure amb els llibres. No és gens estrany. Els llibres tenen molt a veure amb la vida de Teresa de Jesús, com també amb la difusió posterior de la seva figura i el seu missatge. Ja de petita va aprendre a llegir gràcies a l’interès del seu pare, que tenia llibres “en romanç” perquè els llegissin els seus fills a la llar familiar. La seva mare la va introduir a la lectura de les vides de sants, i més tard, potser sense voler-ho, també a la dels famosos “llibres de cavalleries”, les novel·letes romàntiques de l’època, que sembla que fins i tot van desvetllar en Teresa una precoç vocació d’escriptora.

Tanmateix, els llibres que la van marcar decisivament són els que li va proporcionar Pedro de Cepeda, germà del seu pare, home de gran religiositat i cultura. Ell va fer conèixer a la jove neboda alguns dels millors escrits espirituals tant clàssics com recents. Teresa va trobar un aliment sòlid en aquests llibres que li van permetre descobrir el camí cap a la vida interior, per la qual ella se sentia atreta en un ambient que no hi ajudava gaire. Els llibres van ser la plataforma des de la qual va poder llançar-se a l’experiència personal de la pregària, viscuda conscientment i lliurement, i no pas com una obligació o un exercici mecànic.

Per això mateix, Teresa fa una assimilació personal i fins i tot crítica de les seves lectures. Quan convé, es distancia decididament d’allò que troba en els seus autors preferits. Així es veu, per exemple, quan defensa aferrissadament la importància de la humanitat de Crist en tots els estadis de la vida espiritual, inclosos els més avançats. Contra el que era habitual en la literatura i en la pràctica espiritual del seu temps, ella proclama, a partir de la seva convicció i de la seva experiència, que mai no s’ha de deixar de banda la meditació de la vida de Crist i la relació amb el Crist fet home.

Tenint en compte la seva condició de lectora convençuda i activa, no és estrany que sentís un malestar profund amb la publicació de l’Índex de llibres prohibits per part de l’inquisidor Valdés. En aquella malaurada llista hi havia moltes de les obres de referència de Teresa. Veient-se’n privada, va posar la seva mirada en Crist, el “llibre viu” en el qual podia trobar totes les veritats. L’accés a Crist li era facilitat per un altre llibre, el més important de tots: la Bíblia, que si bé tampoc no podia ser llegida en traducció, li continuava arribant indirectament a través de la litúrgia, de la predicació o dels comentaris presents en els llibres encara permesos.

I en el cas de Teresa, el llegir no li feia perdre l’escriure. Una de les aportacions més conegudes i admirables de Teresa són les seves obres, que poc després de la seva mort van començar a ser editades i van conèixer una gran difusió. A hores d’ara han estat traduïdes a multitud de llengües i tenen un públic cada vegada més nombrós. El seu estil és peculiar i ben personal. S’expressa amb espontaneïtat, amb un llenguatge alhora popular i precís. Allò que més atrau és que d’una manera o altra parla sempre d’ella mateixa, de la seva experiència pròpia. Mostra el seu món interior, allò que ha viscut o està vivint per dins. Teresa inaugura una nova etapa en el gènere de l’autobiografia espiritual. Ho fa en el fons per atraure els lectors, per suscitar en ells el desig de viure una experiència semblant. Escriu, com confessa ella mateixa, per “enllaminir les ànimes amb un bé tan alt” (Vida 18,8).

El nostre país no va restar al marge de l’interès pels escrits de Teresa. Tan sols sis anys després de la seva mort es publica a Barcelona una edició de les seves obres, quan feia pocs mesos que havia aparegut la primera a Salamanca. I des d’aleshores les edicions es van anar succeint, tal com es pot comprovar en el recull fet pel P. Gabriel Beltran, el gran historiador del Carmel descalç català, sobre les obres publicades a Catalunya entre 1588 i 1965. Així ho mostra igualment de forma gràfica l’exposició “Les biblioteques de Teresa de Jesús”, preparada per Mercè Gras a la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, i que també ha estat inaugurada entorn de la data de l’aniversari teresià.

En temps moderns, una altra forma de presència dels seus escrits han estat les traduccions en català. La primera fou la del Llibre de la Vida, obra del jesuïta Lluís Vidal, publicada l’any 1920. Més tard arribaria l’edició conjunta del Camí de perfecció i del Castell interior, publicada el 1975 gràcies a la tasca pacient i curosa de Bonaventura Gilabert i Roser Segimon. El 1999 la valuosa col·lecció “Clàssics del Cristianisme” publica una nova versió del Llibre de la Vida. Ara, la celebració del V Centenari del naixement de santa Teresa ha estat l’ocasió propícia per reprendre el projecte de posar a l’abast del públic català una traducció dels seus escrits principals, en alguns casos amb reedicions i en altres amb traduccions inèdites, en les quals ha col·laborat especialment el jesuïta Lluís Victori. El mateix dia de l’aniversari teresià arriba a les llibreries el Camí de perfecció, mentre altres volums ja estan en preparació.

El 28 de març és dia d’aniversari i, per tant, de festa i d’alegria. Un dia per donar gràcies per la vida de Teresa de Jesús i per tot el que ha representat en la història de l’Església i de la humanitat. Tanmateix, com tot el Centenari, també és una bona ocasió per conèixer-la més a fons. I segurament no hi ha cap mitjà millor que els seus escrits, que són el lloc adequat per entrar en contacte amb ella i trobar el testimoniatge personal d’una vida interior extraordinàriament rica. Segurament que amb els seus escrits es pot fer el mateix que ella amb els llibres que llegia, és a dir, assimilar-ne personalment el contingut i fer-ne experiència pròpia. És certament allò que ella volia provocar en els seus primers lectors i sens dubte el que voldria per als milers de lectors que té avui pertot arreu.

[Agustí BORRELL]

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s