Goigs de santa Teresa de Jesús (23)

27 DE GOIGS Teresa goigs 1922 Vic AdG (3)

Goigs en llahor de la seràfica doctora Santa Teresa de Jesús, patrona d’Espanya […] que per les Teresianes ha compost son Director lo Sr. Ardiaca, Dr. D. Jaume Collell, y’s publican com un recort de les solemnes Festes del Tercer Centenari de la Canonisació de la excelsa Mare y gloriosa Doctora. Vich: Imp. de Ll. Anglada.– 1922.

El dia 12 de març de 1622, el papa Gregori XV canonitzava Teresa de Jesús a Roma, fa justament avui 393 anys.

Poc després de la seva canonització es fundava a Vic, el 1638, el monestir de Santa Teresa de l’orde de les carmelites descalces. A través de totes les vicissituds que han patit les institucions religioses al llarg dels segles, aquest monestir vigatà ha sobreviscut fins a l’actualitat i és un referent a la ciutat dels sants per la seva història i testimonial presència.

La devoció a la santa va tenir altres projeccions amb el pas del temps. Una Arxiconfraria de Teresianes va formar-se a partir de la presència de sant Enric d’Ossó en terres osonenques el 1880 [1], on va tenir l’oportunitat de trobar el canonge Collell, amb repercussions pastorals i també gogistes.

El cas és que Jaume Collell va quedar vinculat a las teresianes. Va fer uns primers goigs, el 1906, dedicats a les carmelites de Compiègne. Encara que no porten la seva signatura, Joan Requesens ha descobert recentment l’original manuscrit a l’Arxiu episcopal de Vic [2]. Poc després en fa uns de nous. Aquest cop, el canonge vigatà sí que signa els goigs, i els ofereix gentilment a les seves teresianes, de les quals era “director” l’any 1922, l’any de l’efemèride canònica. El motiu queda explícit al final del full: “un record de les solemnes festes del tercer centenari de la canonització de santa Teresa”. La força del llenguatge líric del guardonat poeta en Jocs Florals va rimant les cobles, lluny del capteniment de les lletres del goigs populars, i són una continuada exaltació de les virtuts de la santa i projeccions espirituals de les seves vivències. Al final apareix l’oferiment compromès del canonge Collell, com a director responsable de l’espiritualitat de l’Arxiconfraria, quan diu:

Les vostres filles, Teresa,
baix la vostra protecció,
seguiran amb enteresa
lo Camí de perfecció;
y’l Quart d’Hora de oració
faran sempre ab tot fervor.

El bisbe de Vic Francesc Muñoz Izquierdo, que havia succeït Josep Torras i Bages en la seu episcopal, concedia 50 dies d’indulgències “als qui devotament llegirán o cantarán eixos Goigs”, segons que es llegeix a la nota final.

ThereseLa xilografia, molt bonica, inspirada en el gravat d’una estampa francesa adjunta, mostra una Teresa esvelta i elegant, dreta, parlant amb Crist crucificat, il·luminada per l’Esperit Sant. A terra, els seus símbols iconogràfics: el birret de doctora, una llibreta i un tinter. Uns florons noucentistes delicats i una orla elegant emmarquen el full.

L’obra està impresa en la tradicional impremta de Llucià Anglada de Vic [3], activa durant segles a través de generacions i que encara sobreviu testimonialment en la seva “Llibreria Anglada” de la plaça Major.

Uns goigs ben osonencs per les Teresianes de Vic, per la seva voluntat de celebrar l’any 1922 el centenari de la canonització de la Fundadora, per l’autoria de l’ardiaca de la diòcesi i guardonat poeta, i per la tradicional impremta resident al cor de la ciutat.

Full documentat a Amics dels Goigs.


Notes

1. “Dejó fundada la Archicofradía en Vich a primeros de julio [1880]”, dins Mercedes TORROJ; María MANZANO; Caridad MOLERO; M. Teresa GALINDO, Cronología de san Enrique de Ossó a través de sus cartas y otros documentos, Madrid; Roma, 2005, p. 84 i seg.

2. Goigs en llahors de les Beates Mártyrs i Carmelites Descalses del convent de Compiegne guillotinades á París lo dia 17 de juliol de 1794. Beatificades per Pío X lo día 27 de maig de 1906, Vic: Imp. de la Viuda de R. Anglada, 1906. Ben estudiat el cas a l’article de Joan REQUESENS sobre “Uns goigs en escaiença i casualitat”, publicat a Castell Interior, que inicia justament l’espai i les notícies de goigs teresians on ens trobem ara.

3. Entre impremtes i llibreries, els Anglada han fet història. A “Cinc generacions de llibreria”, d’El 9 nou.cat, del dia 29/08/2012, va sortir aquest orientatiu reportatge d’Albert LLIMÓS sobre les vivències i dedicacions dels Anglada al voltant dels papers que imprimien i que venen encara.

[Nora VELA]

Anuncis

Un pensament sobre “Goigs de santa Teresa de Jesús (23)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s