Entrevista a Lluís Platero

En Lluís és un cantautor badaloní que ha escrit la lletra i la música de la cançó “Princesa del castillo interior” amb motiu del cinquè centenari del naixement de Teresa de Jesús. Em rep a la botiga de música que té a Badalona. Ja fa temps que ens coneixem. En Lluís és tot música i bondat.

Platero

Com entres en contacte amb els carmelites descalços d’aquí, de Badalona?

De petit, casa meva eren els carmelites, perquè vivia al carrer del costat i quan arribava de l’escola i no hi havia ningú a casa, llençava els llibres a l’entradeta i me n’anava corrent al pati dels padres a jugar a pilota. Tenia set o vuit anys. Allà hi havia una mena d’esplai que aleshores es deia “Juventud Carmelitana”, on, quan tenia deu anys, vaig aprendre a tocar la guitarra i vaig fer les primeres cançons. De més gran, vaig deixar d’anar-hi i me’n vaig desvincular durant vint o vint-i-cinc anys. Va ser l’època que em vaig dedicar més a la música, a fer cançons, anar a festivals.

Roda el món i torna al born…

Em vaig casar, vaig tenir fills i quan van tenir l’edat d’anar a l’esplai, vam pensar que el dels carmelites era un bon lloc per dur-los, que eren bona gent, i els hi vam portar. Arran d’això, em vaig implicar en el taller de pares i mares.

Com és que has fet aquesta cançó dedicada a santa Teresa?

Cada any els carmelites adopten un lema per treballar durant el curs, i va donar la casualitat que dos anys seguits van triar el lema que jo havia proposat. Això em va engrescar a fer una cançó de cada lema: “Crec en tu” i “Dóna’m la mà”. Són cançons senzilles que s’enganxen molt fàcilment i la gent de seguida les canta. D’aquí va venir l’encàrrec de la cançó de santa Teresa. La veritat és que, al principi, em vaig despistar i no la vaig fer, i quan va arribar el moment de les celebracions em van demanar de posar música a la lletra de Joan Soler i Amigó, i així ho vaig fer; i després em vaig posar a composar “Princesa del castillo”.

Coneixies Teresa de Jesús?

No, la veritat és que no la coneixia gaire. N’havia sentit parlar, però poc més. I aleshores vaig demanar ajut a l’Àngel, a l’Agustí Borrell i a la Joana perquè em passessin informació. Entre el material que em van proporcionar hi havia un llibre de l’Àngel Briñas que és un resum de la vida de santa Teresa. La seva lectura em va inspirar i vaig veure que podia fer alguna cosa que a mi em satisfeia fer. Com que ella escrivia en castellà, i jo li agafava frases textuals, vaig pensar que la cançó s’havia de fer en castellà. També feia temps que jo tenia ganes de fer una cançó en castellà i, mira, ha estat aquesta.

La música et ve de família?

Al meu pare li agradava molt la música, però es va anar quedant progressivament sord, perquè de petit el va mossegar un gos rabiós i les injeccions de quinina li van afectar el nervi auditiu. Tot i això, anava a aprendre música i tocava el llaüt, el violí i la bateria. Va fer el servei militar com a músic, però la música se li va acabar aquí. Ell i la meva mare eren molt treballadors i van posar una botiga d’articles d’esports i després aquesta de música, perquè entre la meva germana i jo no vam parar d’insistir fins que ho van fer.

Què és per a tu la música?

Per a mi la música ho és tot. La música és a tot arreu. Les paraules són música. En els meus espectacles alterno les cançons amb la lectura de poemes, i m’he adonat que el mateix poema, llegit amb uns acords o uns altres de fons, arriba d’una forma diferent als que l’escolten.

La música ens fa viure; per a mi és la vida, però jo la visc d’una manera molt senzilla, molt integrada, no la magnifico.

Què vols comunicar?

Quan era jovenet sempre li demanava a Déu que les meves cançons ajudessin la gent. I ara, encara, vull fer servir la música per arribar als altres i per ajudar, si és possible.

Actualment, tens diferents espectacles en marxa.

L’espectacle del “Gra de sorra”, amb cançons que parlen del mar; l’acompanyo de poemes, de missatges que donen a entendre que el mar s’ha de cuidar. Un altre és “Camí de pau”. Són cançons antimilitaristes de caire pacifista. De camins n’hi ha molts, però l’únic camí de pau, per a mi, és el perdó. L’altre és el “Somni del cel”. Aquest el vaig fer perquè, en somnis, vaig veure com era el cel, i vaig pensar que ho havia d’explicar, perquè si el cel era el que jo havia vist, no havíem de tenir cap por de la mort.

Què t’ha agradat de santa Teresa després d’haver-la conegut?

M’he adonat que veig Déu com el veu ella, no com m’havien explicat que era. Déu amb nosaltres, Déu en tu, d’una manera senzilla. M’han agradat la humilitat i la senzillesa de Teresa de Jesús.

[Laia DE AHUMADA]


N. B. Al web STJ500.cat s’han publicat les partitures i els àudios de les cançons teresianes de Lluís Platero (“Princesa del castillo interior” i, amb lletra de Joan Soler i Amigó, “Si padecer con amor”).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s