Descobrint el castell interior (CP [V] 28,9-11)

[9] Fem, doncs, compte que al nostre interior hi ha un palau riquíssim, tot d’or i de pedreria, com per a tal Senyor; feu-vos-en, també, que depèn de vós que l’edifici sigui així, com és veritat, car no hi ha cap edifici tan formós com una ànima neta i plena de virtuts, les quals, com més grans són, fan que resplendeixin més les pedres; que hi viu aquest gran Rei que us ha volgut ser Pare, i que seu en un tron preciosíssim, que és el vostre cor.

[10] Al principi, fingir això per fer-ho entenedor us pot semblar impertinent, però pot ser molt útil, especialment a vosaltres; perquè, com que les dones no som gent de lletres, tot això ens fa falta per a entendre amb tota certesa que dins nostre hi ha una cosa incomparablement més preciosa que no pas les que veiem fora: no ens hem d’imaginar buides per dintre; i plagui a Déu que només les dones visquem en aquest oblit, car considero que, si ens donéssim ànsia de recordar l’Hoste que tenim dins, fóra impossible de lliurar-nos tant a les coses del món, puix que veuríem quant baixes són comparant-les amb les del nostre interior. Que, ¿quina altra cosa fan les feristeles, en veure allò que les acontenta, sinó sadollar-se en la presa? I és clar que hi ha d’haver diferència entre aquestes i nosaltres.

[11] Potser us riureu de mi i direu que això és prou clar i tindreu raó; tanmateix, per a mi va ser fosc algun temps. Prou veia que tenia ànima, però no entenia pas el que aquesta mereixia i qui hi havia dins seu, encara que no m’hagués tapat els ulls amb les vanitats de la vida per veure-ho. Que si hagués sabut com ara que aquest gran Rei cabia al palauet de la meva ànima, em sembla que no l’hauria deixat tantes vegades sol, sinó que m’hi hauria estat alguna vegada amb Ell i fins i tot hauria procurat que no estigués tan bruta. I que n’és d’admirable que Aquell qui pot omplir milers i milers de mons amb la seva grandesa es reclogui en una cosa tan petita! Veritablement, com que és Senyor, porta amb Ell la llibertat i es fa a la nostra mesura perquè ens estima.


camiTERESA DE JESÚS, Camí de perfecció. Castell interior, presentació per Joan Baptista Bertran, S.J., versió catalana de Bonaventura dels Sagrats Cors [Gilabert], C.D., i de Roser de la Santíssima Trinitat [Segimon], C.D., Barcelona: Editorial Nova Terra, 1975, pp. 136-137.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s