Actualitat de Teresa d’Àvila

María-Milagros RIVERA GARRETAS, Teresa de Jesús / Teresa of Ávila, edició bilingüe castellà-anglès, traducció a l’anglès de Laura Pletsch-Rivera, il·lustracions d’Isa Vázquez, Madrid: Sabina editorial, 2014, 112 pp. ISBN 97884942716-1-8.

Rivera_GarretasAixò tenen els clàssics: que el seu missatge roman viu, que no perd actualitat. L’obra imponent –i seductora, per què no dir-ho– de Teresa d’Àvila, o Teresa de Jesús, com ella mateixa va voler batejar-se a l’inici de la seva vida com a carmelita descalça, no ha perdut actualitat 500 anys després del seu naixement, l’any 1515.

Contemporània de Joana I, Carles V i Felip II, és també contemporània nostra. Recordo que en els llibres escolars de la meva infantesa, Teresa de Jesús era l’única dona que no només hi figurava com a santa sinó que també hi figurava com a reformadora, fundadora i escriptora de nivell. És clar que aquesta diguem-ne apropiació de la carmelita per part del nacionalcatolicisme imperant en l’Espanya franquista va fer bastant de mal a la seva imatge en els sectors més intel·lectualitzats i més secularitzats de la societat, sobretot a partir dels anys seixanta. Això ha impedit que Teresa d’Àvila fos llegida sense prejudicis.

Un cop esquivats els prejudicis, que tants vels posen a la visió de la realitat, la figura de la santa emergeix com el que és: una dona de cap a peus, amb grans capacitats personals, i no només virtuosa en sentit religiós sinó també en sentit laic. El seu talent, coratge i destresa a l’hora de resoldre problemes, pot esdevenir un model formidable per als joves d’avui dia, tan necessitats, em sembla, de figures honestes que fins i tot sàpiguen reinventar –una paraula ben de moda!– la política, tal com ella va fer.

En aquest sentit, només cal llegir la seva correspondència i les cròniques de les seves fundacions per veure com es posa en marxa el seu enginy, com va desenvolupant una gran capacitat diplomàtica que va exercir en un temps en què tant les institucions seculars com les religioses tendien a l’absolutisme, i en el qual les dones no tenien cap paper a la societat més enllà de ser mares de família.

Ara bé, ¿com explicar aquests talents de Teresa d’Àvila als adolescents del segle XXI, molts dels quals a penes tenen una formació religiosa o ni tan sols ètica o filosòfica, ja que aquestes assignatures són considerades tan poc útils com les maries dels nostres anys joves? I, no obstant això, cal pensar que caldrà retornar a les deus d’una formació com més humanista millor, i en la qual la dimensió d’allò espiritual en l’ésser no pot pas quedar al marge. No només vivim de pa, per utilitzar la metàfora evangèlica, sinó també de l’aliment que proporciona el conreu dels dons personals que, enfocats de cara al bé comú, enriqueixen l’entorn d’una més gran qualitat humana.

Aquests talents (o intel·ligències múltiples, segons el psicòleg Howard Gardner) de Teresa d’Àvila, tan útils per a la vida ordinària i que es van mostrar també tan fèrtils en la seva vida espiritual, estan molt ben explicats per la historiadora, filòloga, traductora i assagista María-Milagros Rivera Garretas al llibre Teresa de Jesús / Teresa of Ávila (Sabina editorial). El text, traduït a l’anglès per Laura Pletsch-Rivera, s’acompanya d’unes delicades il·lustracions d’Isa Vázquez.

Com llegim en aquest llibre, que, sigui dit de pas, resulta ben interessant també per als lectors adults, Teresa d’Àvila no es va conformar amb anar passant per la vida, portada a remolc de la vida, sinó que en la mesura de les seves possibilitats va gosar ser-ne protagonista i decidir a cada moment què volia fer, o més aviat fer allò que sentia que havia de fer. Així va anar prenent decisions sovint arriscades, amb un esperit que ja voldrien molts emprenedors d’avui dia. No va témer el fracàs, convençuda que no hi ha cap experiència inútil, que tot esdeveniment porta una lliçó.

Aquest mateix esperit que va guiar la seva vida com a monja fundadora de monestirs del nou orde carmelità reformat, va regir la seva vida espiritual. El camí de perfecció de la seva humanitat, que va deixar per escrit, pot resultar a ulls d’avui un model de com posar-se en camí de voler ser millor persona, ben conscient que la feina l’havia de fer ella i comptant amb els seus propis límits. Però una artista, una creadora, i Teresa de Jesús ho era, tendeix a voler superar els propis límits, encara que sap, i la santa també ho sabia, que, al costat del seu treball personal, calia comptar amb la gràcia, o amb allò que ens és donat per afegitó i ser-ne agraït.

Amb un llenguatge i amb un estil que, amb intel·ligència pedagògica, busca ser eficaç de cara als joves lectors de Teresa de Jesús / Teresa of Ávila, la professora María-Milagros Rivera Garretas troba la manera d’explicar fins i tot un tema tan complex com la mística, en el capítol titulat precisament “La revolución mística”.

I és que, tant aleshores com ara, la via mística pot veure’s com a revolucionària perquè és una via personal de l’experiència espiritual o religiosa. Escriu Rivera Garretas per al públic jove que, com tota la gent jove, busca viure en profunditat i amb entusiasme la vida que té davant seu, i tradueixo:

Va descobrir [Teresa d’Àvila] per necessitat que la veritable oració és l’oració mental, curta o llarga o curtíssima. Una oració que no és repetició sinó llum i que no ve de fora sinó de dins, de la paraula que tu aconsegueixes posar en la foscor del teu interior, en la negror de les teves entranyes. Aquesta va ser la revolució mística. Va consistir a creure que l’espiritualitat personal sobirana de cada ésser humà és la protagonista de la política i canvia veritablement la teva vida i el món.

Ho podem dir de moltes maneres. Perquè, en efecte, aquesta intimitat que establim amb la llum del nostre interior (i que per Teresa d’Àvila tenia un nom: Jesús, Sa Majestat o el Déu que vivia en ella, com escriu en el seu Llibre de la vida), a través de l’oració mental es fa llum viva. I aquesta llum viva, sempre renascuda a través de l’oració mental, és a dir, a través d’aquesta fecunda conversa interna amb el millor de nosaltres mateixos (la font de la nostra veritable naturalesa), és una guia incandescent que, per més foscos que se’ns presentin els camins, sempre els il·lumina.

D’aquí ve que l’oració mental, o conversa amb aquesta guia interna, l’invent de Teresa d’Àvila que li donava tanta força per enfrontar-se als problemes de la vida, així com l’encaminava a voler unir la seva ànima amb allò que ella sentia com a superior, pugui traduir-se amb paraules actuals, actualíssimes.

[Teresa COSTA-GRAMUNT]

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s