Una guia sobre els convents de carmelites descalços a Espanya i la seva història

Óscar Ignacio APARICIO AHEDO, Los hijos de Santa Teresa en España, Burgos: Monte Carmelo, 2014, 325 pp., il·l. ISBN 978-84-8353-650-6.

Aparicio2El subtítol que es llegeix a la coberta –Guía de los conventos de Carmelitas Descalzos en España por orden alfabético y por provincias– descriu millor que el títol el contingut de l’últim llibre d’Óscar I. Aparicio, arxiver de la Cúria general dels carmelites descalços a Roma.

La part central del volum, la constitueix un cens ordenat alfabèticament dels 193 convents masculins de l’orde que han existit o existeixen actualment a l’Estat espanyol, inclosos els “deserts” i la Procura a Roma. Cadascun és objecte d’una fitxa, que conté la informació següent: bisbat, província administrativa, província/es carmelita/es, advocació, breu ressenya històrica –generalment a partir de la Historia del Carmen descalzo de España, Portugal y América (Burgos, 1935-1952), de Silverio de Santa Teresa–, bibliografia bàsica i una il·lustració en blanc i negre. Recordem la llista de ciutats i llocs que tenen o tenien establiments de l’orde a Catalunya: Badalona, Balaguer, Barcelona, el Cardó, Girona, Lleida, Matadepera, Mataró, Palafrugell, Reus, la Selva del Camp, Tarragona, Tàrrega, Tortosa, Vic, Vilanova i la Geltrú; les Illes: Eivissa, Palma de Mallorca; i el País Valencià: Benicàssim, Borriana, Castelló de la Plana, Énguera, Nules, desert de les Palmes, València.

El cens s’acompanya amb complements pensats per introduir l’investigador en l’estudi de la història de l’orde a Espanya. La tria es beneficia de l’experiència d’Aparicio com a responsable de l’arxiu general, sobre el qual ha publicat una guia: Archivio della casa generalizia dell’ordine dei padri carmelitani scalzi. Storia e guida dell’Archivio storico OCD (Roma, 2011; es pot descarregar des d’aquí).

  • Breu història dels carmelites de l’antiga observança i el Carmel teresià, que és bàsicament un recordatori de les fites de la història d’aquest últim: des de l’autonomia aconseguida el 1580 fins a la restauració de 1875, passant per la separació jurídica de les dues branques (1593), la creació de les congregacions espanyola (1587; dita de Sant Josep des de 1628), italiana (Sant Elies, 1600) i portuguesa (1773), i la seva desaparició amb l’exclaustració de 1835.
  • Llista de províncies carmelites espanyoles des de 1581 fins al començament del segle XXI.
  • Nota sobre bibliografia i arxius carmelites, després de la desaparició de l’antic arxiu general del convent de San Hermenegildo (Madrid), seu de la congregació espanyola. S’hi fa menció especial dels materials que l’arxiver general Ambrogio di Santa Teresa va deixar a Roma sobre convents i frares de l’orde. Inclou una llista dels historiadors generals del Carmel descalç, des de Jerónimo de San José (Quiroga) fins a Silverio de Santa Teresa.
  • Anàlisi de dades estadístiques extretes del cens, referents a la relació entre fundacions, àrees geogràfiques i cronologia, amb unes primeres conclusions sobre preferència per les àrees urbanes, major presència a les províncies de Castella i Andalusia, i alt ritme de fundacions als segles XVI i XX.

La base bibliogràfica del llibre són la Historia citada del P. Silverio i els treballs del P. Ambrogio, especialment el Monasticon carmelitanum, en part manuscrit, completats amb monografies sobre els convents que en disposen. El resultat és una eina molt útil i de fàcil consulta per a qui vulgui iniciar-se en l’estudi del Carmel teresià a Espanya. Malauradament, a banda d’una al·lusió general (p. 55), no es proporciona informació sobre els arxius de l’orde accessibles a l’investigador, amb l’excepció del romà, ni sobre les fonts d’informació de caràcter documental ja publicades, que són imprescindibles per reconstruir la història d’un convent o una província quan no es compta amb cap monografia completa o actualitzada. En el cas de Catalunya, per exemple, es troben a faltar els treballs d’Aleix de la Verge del Carme i, sobretot, de Gabriel de la Creu (Beltran i Larroya), autor de l’obra de referència sobre el tema: Fuentes históricas de la provincia O.C.D. de San José (Cataluña y Baleares) (Roma, 1986).

[Maria TOLDRÀ]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s