Teresa d’Àvila, una dona genial

CostaGramunt_Alba

L’any 1951, que casualment coincideix amb l’any de la meva naixença, l’escriptora irlandesa Kate O’Brien (1897-1974) va publicar una biografia de Teresa de Jesús des d’una òptica molt personal. Ara podem llegir aquesta peculiar biografia de la santa d’Àvila, traduïda al castellà per Antonio Rivero Taravillo: Teresa de Ávila (Vaso Roto, maig 2014).

Diu Kate O’Brien que l’escriptura d’aquesta biografia breu de Teresa d’Àvila és el resultat d’una elecció que va ser motivada per la seva estima (passió, en diu O’Brien) per la figura de la santa. El text de Kate O’Brien està inspirat per l’encant d’una dona el nom secular de la qual és Teresa (Sánchez) de Cepeda (Dávila) i Ahumada. Una dona forta, amb caràcter, fora del comú, una dona genial que coneixem amb el nom de Teresa d’Àvila o Teresa de Jesús.

En efecte, es pot afirmar la genialitat de Teresa de Jesús pels seus fets, ja que parlen per ells mateixos, com també es pot parlar de la seva vocació i coratge excepcionals a l’hora de dur a terme tot el que aquesta monja carmelita es va proposar. Sobretot si tenim en compte la consideració que es tenia de les dones al segle XVI. Teresa d’Àvila va néixer l’any 1515 i va morir l’any 1582. I tenim notícia certa que la Inquisició més d’una vegada la va mirar de cua d’ull.

I per si no n’hi hagués prou, els fets de Teresa d’Àvila, les seves “aventuras andariegas”, tan transcendentals per a la història dels carmelites com per a la vida de l’Església catòlica en general, els va deixar escrits amb el llenguatge viu que la caracteritza. A més de constituir-se en fundadora de monestirs d’un nou orde que volia retornar a la puresa dels orígens el carisma del Carmel i escriure’n la crònica (Libro de las Fundaciones), Teresa d’Àvila va posar per escrit la seva Vida.

Cal destacar que Vida és la història de l’evolució de l’ànima de la santa, com uns segles enrere també havia fet visible la seva el bisbe d’Hipona, sant Agustí, quan va escriure les seves Confessions. Vida és el relat del que va ser l’eix del seu pas per la terra: una profunda vida interior que va irradiar, i de quina manera, a l’exterior. No va quedar oculta, aquesta vida, ans al contrari: Teresa de Jesús va esforçar-se molt per aconseguir ‘traduir-la’ en paraules.

Per aquest motiu, i pel seu talent indiscutible, Teresa de Jesús és una escriptora amb majúscula. Així és com està considerada en l’àmbit literari, més enllà dels seus mèrits com a santa, tal com ja va destacar en el seu excel·lent treball la professora de literatura Rosa Rossi, a Teresa de Ávila. Biografía de una escritora (Icaria, 1997).

A aquesta concepció d’escriptora de talent hi ha contribuït l’obra de vàlua que la carmelita va deixar, tot i que, en opinió de Kate O’Brien, i que podem compartir, no era una poeta excel·lent. Però en canvi sí que era una prosista formidable, de nivell, i amb una especial habilitat per crear metàfores. Altrament hauria estat impossible escriure El castillo interior o Las moradas, l’audaç i lúcid itinerari de les seves experiències místiques fins arribar al relat, tan precís, de la unió de l’ànima amb Déu, Su Majestad, tal com ella anomenava amb familiaritat la presència de Déu al seu intern.

L’escriptura de Teresa de Jesús dóna fe no només de la seva fe cristiana, sinó també d’una intel·ligència superior, això sí, treballada a pic i pala, com es veu en els seus escrits. Teresa de Jesús parla molt de com conrear el jardí interior, figura simbòlica de l’ànima. Ella no hi va escatimar esforços, tot i que insisteix molt a dir que el resultat final és obra de la gràcia.

Teresa de Jesús va saber equilibrar dues actituds davant de la vida que per a molts semblen irreconciliables, com són l’acció i la contemplació. Aquestes actituds es conjuminen en un treball espiritual persistent i en un tarannà valent que es transparenta en una escriptura inspirada. Una escriptura que, tot i volar tan alt, per això mateix no va deixar mai de tocar de peus a terra. Es tracta d’una escriptura amb una gran obertura de compàs, amb una gran amplitud de mires; una escriptura que la seva autora va saber traslladar als seus llibres redactats amb la intenció que poguessin ser llegits amb profit per les seves filles espirituals d’aleshores, però també del futur.

Teresa de Jesús era perfectament conscient del valor de la seva escriptura, més enllà del mandat dels seus confessors perquè la dugués a terme. Teresa de Jesús va dedicar molta energia a aquesta tasca, tant per aclarir les seves pròpies idees i posar negre sobre blanc la seva personal vivència de l’oració interior, com perquè això fos d’utilitat a aquelles i a aquells que volguessin iniciar-se en aquest camí, el cim del qual per a ella va ser l’experiència mística.

Aquesta dimensió polièdrica de la seva personalitat fa de Teresa d’Àvila una dona fora del comú, com hem dit. Una dona genial, si entenem la genialitat com la capacitat per trobar solucions imaginatives, creatives, com les que ella va anar trobant tot al llarg del seu camí a la terra pel que fa a l’actuació a l’exterior. Teresa de Jesús, tornem-ho a recordar, va reformar l’orde carmelita amb la fundació de les carmelites i els carmelites descalços.

Ara bé, Teresa de Jesús també va saber trobar solucions creatives a l’hora d’expressar, amb indubtable vivesa narrativa, les seves experiències de signe espiritual i místic, tal com les trobem relatades a Las moradas i a Camino de perfección. Aquests relats, plens d’imatges tan visuals i vívides, són un exemple escrit de la seva imaginació poderosa. Són imatges que procedeixen del món espiritual, i que podem explicar-nos en la mateixa línia de l’antropòleg Henri Corbin quan es referia al mundus imaginalis. Podem descriure el mundus imaginalis com la topografia d’un món intern que ‘només’ ha estat ‘vist’ per aquells o aquelles que ‘realment’ han estat ‘allà’, com és el cas de Teresa de Jesús.

Gràcies al seu do de clara expressivitat –escriu Kate O’Brien, i tradueixo-, la seva tempestuosa i turmentada vida brilla avui a través de la història humana com el ‘camí de perfecció’ en què ella va transformar-la.

Una vida que no només és coneguda a través del relat dels qui la van conèixer, sinó que també la coneixem relatada per ella mateixa, sense concessions. Per aquest motiu, en el procés de canonització de la santa d’Àvila, per força s’havien de tenir en compte els seus escrits, juntament amb la valoració positiva d’una vida exemplar, la seva tasca com a reformadora de l’orde del Carmel i el recompte d’algun miracle obtingut a través de la seva intermediació.

La capacitat intel·lectual de Teresa de Jesús, que sobrepassa l’expressió literària, que abasta la seva persona de forma integral, li va ser reconeguda quan va ser nomenada Doctora de l’Església l’any 1970 per Pau VI. Molts podem recordar aquesta avinentesa, en la qual es va destacar el gran valor teològic, místic i literari de Teresa d’Àvila, santa Teresa de Jesús a partir del 1622, quan va ser elevada als altars.

Fa dos estius que vaig ser a Alba de Tormes, on Teresa de Jesús va morir. Era el dia en què la seva icona és passejada, amb una gran emoció a l’ambient, pels carrers de la població salmantina. Més enllà d’aquesta litúrgia que la venera com a la santa de la transverberació o èxtasi, i més enllà de la seva fama pòstuma com a escriptora de valor, podem veure Teresa d’Àvila com l’arquetip d’una dona capaç de transformar els envitricolls de la vida quotidiana en un seguit de fites espirituals, i cada vegada més afuades.

Aquests treballs, com en deia ella ben encertadament, perquè els seus esforços li van costar, són realitzats a nivell tan profund com resulten ben transparents en las moradas, les estances interiors que Teresa de Jesús veia de cristall fins arribar a l’última, la més prístina. En aquesta setena estança, la més lluminosa, l’ànima es fon en una abraçada mística amb la Llum de llums, Su Majestad.

[Teresa COSTA-GRAMUNT]
Vilanova i la Geltrú, novembre 2014

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s