Crònica de la conferència de Secundino Castro sobre les Moradas (Mataró)

Immaculada_MataroCom s’anunciava en aquest blog, el dia 7 de novembre Secundino Castro, O.C.D., va impartir una conferència al monestir de la Immaculada Concepció de carmelites descalces de Mataró, programada amb el títol general “La configuració bíblica del relat teresià”, que va versar sobre un aspecte concret relacionat amb aquesta qüestió: “Les Moradas de santa Teresa: bellesa de Crist i plenitud humana”.

Secundino Castro Sánchez és professor de la Facultat de Teologia de la Universidad Pontificia de Comillas i col·laborador de la Universidad de la Mística (Àvila). Ha publicat treballs sobre mística carmelitana (Teresa de Jesús), i interpretació i espiritualitat dels evangelis (Marc i Joan), entre altres temes. Una de les seves línies d’investigació se centra en el paper de les fonts bíbliques en la construcció del discurs teresià, tema al qual ha dedicat diversos articles, entre els quals: “Configuración bíblica del relato teresiano (elementos centrales)” (Estudios Bíblicos, 66 [2008], pp. 217-244); i, centrats en les Moradas, “El entramado bíblico de las Moradas teresianas” (Revista de Espiritualidad, 69 [2010], pp. 81-110) i el recent “Jesucristo, plenitud de Moradas, o Moradas, la revelación de una cristofanía” (Revista de Espiritualidad, 72 [2013], pp. 485-513).

La conferència pronunciada a Mataró es va situar en aquesta mateixa línia i va consistir en una lectura de les Moradas de Teresa de Jesús com a experiència profunda de Crist, descrita a través de les categories evangèliques que hi ha darrere de les set etapes o estances per les quals passa l’ànima fins a arribar al seu centre, on troba Crist. L’estructura de la conferència va seguir fidelment l’itinerari marcat per la mateixa autora en aquest viatge cap al propi jo, identificant i interpretant l’ús de les fonts bíbliques de la imatgeria teresiana.

Per començar, el nom “morada” ja té un ressò evangèlic clar (Jn 14,2) que s’imposa al significat literal inicial (estança del castell, al·legoria que serveix de punt de partida). Fins al punt que, segons el professor Castro, les Moradas es poden considerar un comentari del text de sant Joan, sense oblidar la influència d’elements de la descripció de la Jerusalem celestial de l’Apocalipsi (Ap 21,10-23) i una llarga sèrie de referències extretes de la Bíblia. Així, doncs, en la controvertida discussió sobre les fonts de les imatges del castell i les estances, per a les quals s’han proposat diverses hipòtesis –des de reminiscències biogràfiques fins a la Bíblia, tractats espirituals, sermonaris, llibres de cavalleries, el romancer o fonts islàmiques–, l’autor es decanta per la prioritat de les fonts bíbliques d’interpretació cristològica, des d’una lectura que ja se suggereix en un passatge del Libro de la vida (Vida 40,5):

De presto se recogió mi alma, y parecióme ser como un espejo claro toda, sin haber espaldas ni lados ni alto ni bajo que no estuviese toda clara, y en el centro de ella se me representó Cristo nuestro Señor, como le suelo ver. Parecíame en todas las partes de mi alma le veía claro como en un espejo, y también este espejo yo no sé decir cómo se esculpía todo en el mismo Señor.

A continuació es resumeix l’itinerari relatat a les Moradas (M), tal com es descriu en la lectura de Castro:

  • L’inici del camí, que parteix de l’autoconeixement (1M).
  • La consideració del deute de l’ànima a Crist condueix a la petició perquè l’arrossegui cap a Ell (2M).
  • La crida de Jesús, considerat com a rei-pastor, i el seguiment de l’ànima com a resposta a tot el que ha fet per ella (3M).
  • L’oració de recolliment infús i l’oració de quietud. Crist hi apareix com a font que inunda l’ésser, aigua de l’oració de quietud (4M).
  • L’experiència d’unió de les potències amb Déu, entesa com una mirada del mateix Déu en l’interior de l’ànima. Crist es converteix en la “morada” per excel·lència (5M).
  • Esposalles místiques del Crist ressuscitat, en la seva Humanitat i Divinitat, i l’ànima (6M). Es tracta de l’apartat més extens de l’obra.
  • Transfiguració pasqual o noces cristològiques al centre de l’ànima, on resideix Crist, amb qui la voluntat s’identifica totalment (7M).

En conclusió, les Moradas de Teresa de Jesús es defineixen com “una deslumbrante Cristofanía”.

[Maria TOLDRÀ]

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s