Santa Teresa a Trás-os-montes

Al romancer portugués hom observa l’existència d’un inventari de temes desconeguts o estranys a d’altres indrets peninsulars, qualificats per Menéndez Pidal com d’indubtable singularitat, que s’han mantingut i potser es mantenen dins d’uns cànons conservadors de la tradició oral. A la regió de Trás-os-montes, situada al nord-est de Portugal, és encara viu un repertori extens de romanços que l’any 1980 foren estudiats i transcrits per Manuel da Costa Fontes, especialista en literatura hispànica, del Department of Modern and Classical Language Studies de la Kent State University. El Romanceiro da Província de Trás-os-Montes (distrito de Bragança), editat per da Costa Fontes l’any 1987, comptà amb la col·laboració de Maria-João Câmara Fontes en el treball de camp i la transcripció musical d’Israel J. Katz. L’obra, dividida en dos volums, recull al primer tom sis textos dedicats a santa Teresa, dels quals quatre corresponen a peticions: núm. 982, “Dai-me, divino Jesus”, recollit a Varge; núm. 983, “Dai-me, divino Senhor”, recollit a Bragança; núm. 984, “Devoção de Santa Teresa, / Dai-me graça con esperteza / do céu una flor / da amada Santa Teresa”, recollit a Argozelo, i el núm. 985, “Dais-nos, Supremo Senhor”, de Carção. Les oracions, invocacions petitòries, manquen de títol. Per aquest motiu i per seguir amb la tradició de la crítica literària, he consignat el primer vers, excepte al núm. 984, en què he posat els tres primers per a una millor comprensió.

El darrer poema, classificat dins la secció de cançons infantils, adopta una estructura més rítmica, apta per a la música i el cant. En realitat es tracta d’una cançó de rogle o cantigas de roda en denominació portuguesa, un tipus de cançó popular adreçada als jocs infantils. Aquesta classe de peces són molt conegudes arreu de Portugal i Brasil, i formen part del folklore més difós. El sistema és present a la major part de les cultures occidentals. Consisteix a formar un cercle amb les criatures, picar de mans i cantar una cançó de música repetitiva i lletres de fàcil dicció, habitualment amb referents a l’univers imaginari infantil, unida a un joc divertit en què participa tot el grup.

La singularitat de la cançó “Terezinha de Jesus deu uma queda” és el recurs a santa Teresa com a l’element aglutinador i principal del joc. Per exemple, al País Valencià s’usa sant Miquel com el motiu principal del joc en una cançoneta molt coneguda: “Roda, roda Sant Miquel”. La cançó per a crianças recollida de la tradició oral de Souto da Velha fa així:

Santa Teresa de Jesus | desmaiada foi ao chão.
Baixaram três cavalheiros, | todos três chapéu na mão.
O primeiro foi seu pai, | o segundo seu irmão.
O terceiro foi aquele | a quem Teresa deu a mão.
Santa Teresa de Jesus | foi ao inferno em vida;
Veio de lá admirada | em ver tanta i-alma perdida.
P’ra dárens esmola ao pobre | não é preciso riqueza;
bastam bem as migalhinhas | que sobram da vossa mesa.

En una traducció aproximativa al català:

Santa Teresa de Jesús | torbada caigué a terra.
Baixaren tres cavallers, | tots tres capell en mà.
El primer fou son pare, | el segon son germà.
El tercer fou aquell | a qui Teresa donà la mà.
Santa Teresa de Jesús | anà a l’infern en vida;
vingué d’allí admirada | en veure tanta ànima perduda.
Per almoinar els pobres | no cal tanta riquesa;
és prou amb les engrunes | que sobren de la vostra mesa.

El to admonitori de l’estrofa final es veu substituït en altres indrets per una solució més banal, més ajustada als jocs de nen, on el sentiment s’enllaça amb el patiment i la solució final s’hi endevina:

Quanta laranja madura | quanto limão pelo chão,
quanto sangue derramado | dentro do meu coração.

Terezinha levantou-se, | levantou-se lá do chão
e sorrindo disse ao noivo: | Eu te dou meu coração.

Dá laranja quero um gomo, | do limão quero um pedaço,
da menina mais bonita | quero um beijo e um abraço.

Hi existeixen diverses versions musicals de la Teresinha que poden retrobar-se a l’univers nuvolós de YouTube. Us en pose dos de diferents. Una pertany a un conjunt i cor infantil portugués, de nom CBS, que l’any 1967 compilà i publicà una selecció de cantigas de roda en un disc de vinil. Noteu la innocència i senzillesa del seu cant. L’enllaç, us el deixo aquí:

La segona versió, més formal, manté un to intimista realment remarcable. Interpretat per deu arpes femenines, aconsegueix crear una atmosfera musical delicada i suggerent, amb un final rítmic que recorda la interpretació de temes populars incaics (?):

Santa Teresa devia ser una mena d’herba remeiera que es podia aplicar a qualsevol quefer o quimereta. Qui ho sap!

[Joan IBORRA]
filòleg i historiador

Advertisements

2 pensaments sobre “Santa Teresa a Trás-os-montes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s