Els carmelites i el Nen Jesús de Praga

Retaule_Nen_Jesus_de_Praga_ Varghese_Cheriyakadavil

Antecedents de la devoció a la infància de Jesús a l’orde del Carme

Les devocions populars neixen de la fe del poble per mitjà de les tradicions, però en el fons acostumen a tenir una base teològica i constitueixen un guany espiritual per al creient.

La devoció a l’Infant Jesús sempre ha estat molt arrelada al Carmel. A les obres dels nostres doctors santa Teresa i sant Joan de la Creu hi trobem testimonis de com van viure l’experiència del Verb fet de condició humana, amb les seves febleses i limitacions. La devoció a l’Infant Jesús és present a l’obra fundacional de Teresa d’Àvila. Ell serà el titular dels noviciats i les escoles teològiques teresianes. Més endavant, santa Teresa de l’Infant Jesús viurà el “camí de la infància espiritual”. D’aquesta tradició mística arrenca una de les devocions més pròpies del Carmel, la del Nen Jesús de Praga.

Situació històrica

La guerra dels Trenta Anys (1617-1648) fou una convulsió politicoreligiosa que va agitar amb violència les nacions europees, i que tingué l’inici amb la revolta de Bohèmia, de majoria reformista, davant les exigències de la Lliga Catòlica. Praga fou escenari dels començaments d’aquest conflicte.

L’any 1619, Frederic del Palatinat, de religió calvinista, fou coronat rei de Praga, amb el suport de la noblesa protestant. L’emperador d’Àustria, Ferran II el Catòlic, ho considera una amenaça i decideix defensar-se amb l’ajuda del príncep-duc Maximilià de Baviera. Demana al papa un legat pontifici, que fou el general dels carmelites descalços P. Domènec de Jesús Maria (Ruzola), el qual va infondre valentia a les milícies catòliques.

El 15 d’agost de 1620, festa de l’Assumpció, es firma la pau. El legat retorna a Roma i, en agraïment, rep de l’emperador i del pontífex la fundació dels carmelites descalços a Praga. La nova església va prendre el nom de Santa Maria de la Victòria.

Donació de la imatge del Nen Jesús al Carmel de Praga

Centrem-nos en l’any 1628. El benestar i la pau entre cristians a Praga durarà molt poc temps. Revifen les lluites entre catòlics i protestants. Fou un temps de decadència religiosa tant per al poble senzill com per a la vida als monestirs.

El Carmel de Praga viu situacions d’extrema pobresa, i s’arriba a pensar a tancar el convent. Els superiors exposaren la greu situació als prínceps més propers al Carmel. La princesa Polixena Lobkowitz, entre els molts regals de noces matrimonials, guardava una petita imatge d’un Jesús Infant, amb signes de reialesa, a la qual tenia una gran devoció. Per ajudar els frares, se’n desprengué i l’entregà dient: “Els dono el que més m’estimo, honoreu aquest Infant Jesús i no us mancarà de res. Demaneu i us donaran”. La petita imatge fou col·locada a la capella dels joves novicis, entre els quals un dels que més devoció li tenia era fra Ciril de la Mare de Déu, que en un futur seria el gran propagador de la devoció al Nen Jesús de Praga.

Forçats a deixar Praga

La nit de Nadal de 1629, els religiosos del Carmel de Praga canten matines i celebren l’eucaristia del naixement de Jesús. Aquest Nadal es viuran nous disturbis polítics entre cristians, i els carmelites es veuen forçats a abandonar Praga i cercar refugi a Munic. El pare Ciril diu adéu a la imatge del Nen Jesús amb una pregària per la pau, demanant que desapareguin els odis enverinats entre germans de la mateixa fe i entre els pobles de la mateixa cultura. Abandonat, el Carmel de Praga és saquejat. El Jesuset, sense la companyia dels joves carmelitans, resta entre la desfeta de tot el convent.

Amb el retorn a Praga de Ferran II, l’any 1631, sembla que l’entesa entre credos serà una realitat. Finalment, el 15 de juliol de 1635 es firma la pau entre catòlics i protestants, i els carmelites poden tornar al seu santuari de Praga i reconstruir-lo de bell nou.

Els carmelites recuperen la imatge

En la gran diada de la Pentecosta de 1637 la comunitat retorna a Praga des de Munic. Entre els religiosos hi ha el pare Ciril de la Mare de Déu, el gran admirador i imitador de les virtuts de l’Infant Jesús. Per damunt de tot, es preocupa de la recuperació de la imatge del Nen Jesús, que troben enmig de les runes, amb les mans mutilades. Com si l’Infant li parlés, ell creu entendre: “Tingueu pietat de mi i jo en tindré de vosaltres. Torneu-me les mans malmeses i jo us donaré la pau. Com més m’honoreu, més us beneiré”.

La devoció al Nen Jesús de Praga és quelcom més que un capritx pietós; obeeix a un designi de la Providència que va néixer d’una gran crisi entre les confessions cristianes d’Europa.

Culte públic i coronació canònica

El dia 4 d’abril de 1655 la imatge del Nen Jesús va ser coronada solemnement a la catedral de Praga.

En el transcurs del seu viatge apostòlic a la República Txeca (26-9-2009), el papa Benet XVI va dir aquestes paraules al santuari del Nen Jesús de Praga: “La imatge de l’Infant Jesús és coneguda a tot arreu com el ‘Nen de Praga’. Amb aquesta reflexió, preguem invocant al Nen Jesús de Praga pel do de la unitat i de la concòrdia per a totes les famílies. Pensem sobretot en les més joves, que han de fer tants esforços per donar als seus fills seguretat i un futur digne. Preguem per les famílies que viuen en dificultat, posades a prova per la malaltia i el dolor, per les que viuen en crisi, desunides o esquinçades per la discòrdia i la infidelitat; a totes les encomanem al Sant Nen de Praga”.

Nen_Jesus_de_Praga

La devoció a Catalunya

Aviat la devoció al Nen de Praga es va estendre arreu. No sabem com es va fer present per primera vegada a Catalunya. Però en tenim algun indici.

L’any 1866, a Sant Hilari Sacalm, el capellà Joan Montalt evangelitza els infants de la comarca de la Selva donant a conèixer la imatge del Nen Jesús de Praga: el Déu fet infant. Fou un gran encert per a la catequesi. El prevere publica una revista mensual: Mensajero del Niño Jesús de Praga, una eina pedagògica il·lustrada i popular, i, a la vegada, promou la construcció del santuari de l’Infant Jesús als afores del poble, la primera església dedicada al Nen Jesús, que és inaugurada l’any 1911 pel bisbe de Girona doctor Pol, essent avui encara centre de culte per als pobles de la comarca i lloc de pelegrinatge per als infants de l’entorn. A la seva mort (1918), Mn. Montalt va deixar una confraria creixent al monestir de la Visitació i al santuari del Carme de Barcelona, i la revista es va fusionar amb la carmelitana Ecos del Carmelo y Praga.

Inicis de la devoció a Badalona

Després que el pare Ludovic dels Sagrats Cors (Melitó Tristany i Pujol), el gran promotor de la devoció, que va estendre per tota la península Ibèrica, fundés l’any 1906 a Tarragona la primera confraria de Catalunya, el pare Josep de Sant Joan de la Creu també ho va fer a la nostra ciutat [Badalona]. L’arxiconfraria va prendre una gran empenta en temps del pare Redento del Nen Jesús, amb l’organització de funcions solemnes i certàmens literaris.

L’altar de l’església badalonina dedicat al nen Jesús de Praga va ser obra de la casa Rius de Barcelona i es va inaugurar l’any 1926. Va quedar molt deteriorat durant la guerra i va ser reconstruït, segons el senyor Domènec Giró, restaurador de l’actual imatge del Nen Jesús, pels estudiants i professors de Formació Professional de les Escoles Salesianes de Barcelona.

[Pere MARTORELL]
Publicat al Butlletí de la Comunitat Carmelitana de Badalona, 72 (desembre 2012)

Advertisements

Un pensament sobre “Els carmelites i el Nen Jesús de Praga

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s