Biblioteca Digital Teresiana: Materials catalans

El 2013 es va presentar el repositori Biblioteca Digital Teresiana (BDT), un projecte patrocinat per la Junta de Castilla y León que, ara per ara, s’ha de saludar com un dels més útils i interessants per a l’investigador nascuts de la preparació del cinquè centenari de Teresa d’Àvila (2015). El nucli de la biblioteca són els fons reunits pel polític, col·leccionista i bibliòfil Bernardino de Melgar y Álvarez de Abreu (1863-1942), marquès de Benavites i de San Juan de Piedras Albas, membre de la Real Academia de la Historia, que va reunir una important col·lecció centrada sobretot en tres temes: Teresa de Jesús, la història d’Àvila i la tauromàquia. La biblioteca va ser adquirida per l’Estat espanyol el 1944 i es conserva a la Biblioteca Pública d’Àvila.

BDT

El juliol de 2014, la BDT compta amb 607 obres digitalitzades, publicades entre 1582 i 1959, disponibles en format JPG i/o PDF o bé a través d’enllaços a repositoris d’altres institucions. Les obres es recuperen des de diferents opcions: cerca general i avançada, llistes d’autors i títols.

Aquí ens centrarem en la presència d’edicions catalanes relacionades amb santa Teresa a la BDT i en destacarem algunes. En una cerca ràpida per ciutats –no hi ha índexs de llocs de publicació ni d’impressors–, es recuperen resultats per a Barcelona (48 ítems), València (6), Reus (2), Castelló (1), Palma de Mallorca (1), Tarragona (1) i Vic (1). Abracen un arc temporal que va de l’any 1588 al 1934. Constitueixen uns materials molt interessants, per bé que no exhaustius, per aprofundir en la qüestió de la recepció de Teresa de Jesús a les terres de parla catalana.

Abans de res, s’agraeix que des de la BDT es posi a disposició del lector alguns exemplars introbables o difícils de localitzar en les biblioteques catalanes, començant per la primera edició barcelonina d’obres de la santa (Jaume Cendrat, 1588-1589), del mateix any que la prínceps de Salamanca. Encara que és més fàcil localitzar-ne exemplars, el repositori també dóna accés a l’edició barcelonina de 1606 de les obres, impresa per Rafael Nogués i adreçada a Àngela Serafina, fundadora i abadessa del monestir de les caputxines. La llista d’edicions barcelonines antigues no és completa ni pretén ser-ho, però és útil contrastar-la amb l’inventari, en aquest cas limitat a les obres majors de la santa –Libro de la vida, Camino de perfección, Moradas, Fundaciones i Meditaciones sobre los Cantares-, de Gabriel Beltran i Larroya, consultable en PDF des d’aquest mateix blog: “Las obras de santa Teresa de Jesús publicadas en Barcelona (1588-1961)”, Monte Carmelo, 72 (1964).

A més de títols teresians, la BDT conté versions digitals d’altres escrits que interessen per a la recepció de la figura i l’obra de la santa. Hi trobem, per exemple, una obra força rara, firmada per León de Tapia (Gaspar de Santa María, O.C.D., de Granada) i produïda arran d’un dels intents frustrats de declarar Teresa d’Àvila copatrona del regne de Castella, al costat de sant Jaume: Examen y refutación de los fundamentos con que impugnavan […] el patronato de la gloriosa virgen santa Teresa […] (Barcelona: Sebastià Cormelles, 1628). També es relaciona, des del mateix pròleg que l’encapçala, amb un intent posterior de convertir Teresa en patrona, ara d’Espanya i des de les corts de Cadis de 1812, un Breve resumen de la vida de la seráfica virgen santa Teresa de Jesús en versos castellanos, imprès a Palma de Mallorca el 1814, on se cita la relació impresa de les festes de beatificació de Barcelona de 1615.

La impremta valenciana està representada, entre d’altres títols, per una edició del llibre de meditacions, bellament il·lustrat, Cinco palabras del apóstol san Pablo comentadas por el angélico doctor santo Thomás de Aquino y declaradas por el menor carmelita descalço fray Francisco de la Cruz, con doctrinas de […] santa Teresa de Jesús y exemplos de su orden, que dispiertan para vivir y morir bien, imprès a Nàpols el 1680 i reimprès a València el 1723-1724.

A la BDT no podien faltar obres de qui fou el gran impulsor del culte a Teresa de Jesús a la Catalunya del segle XIX, Enric d’Ossó, especialment actiu durant la preparació del tercer centenari de la mort de la santa (1882). Hi destaca una edició del seu text més conegut, El cuarto de hora de oración según las enseñanzas de […] santa Teresa de Jesús o sea meditaciones para cada día […] (Barcelona: Tipografía Católica, 1875). El seu biògraf, el sacerdot Joan Baptista Altés i Alabart, és autor de textos de devoció teresiana en diversos formats literaris (epistolar, narratiu, dramàtic), també inclosos a la BDT, entre els quals hi ha una peça teatral que havia de ser representada per nenes, La paloma del Carmelo o la vocación religiosa de S. Teresa de Jesús (Barcelona: Imprenta de Bertrán y Altés, 1886). Aquest corrent devocional culmina, en la selecció que ens ofereix la BDT, en el ¡Viva santa Teresa de Jesús! de l’historiador carmelita Aleix de la Verge del Carme (Tarragona: Tipografía Editorial Tarragona, 1922), una “filotea teresiana” o pla de vida devota basat en la figura i els escrits de la santa.

Per a l’investigador potser resultarà més interessant una monografia que encara avui se cita per reconstruir la història del Carmel descalç a Catalunya, les Glorias teresianas de Josep Recoder, sacerdot de la Congregació de la Missió, publicades en ocasió del tercer centenari de la fundació de les carmelites descalces de Barcelona el 1588 (Barcelona: Imprenta de La Hormiga de Oro, 1888). Segons que afirma l’autor, el llibre està basat en recerques als arxius de les descalces de Barcelona, Mataró, Pamplona, Sòria i València, entre altres fonts.

Un altre centenari teresià, el quart del naixement l’any 1915, coincidirà amb la publicació d’una conferència de Cosme Parpal, historiador i catedràtic de psicologia de la Universitat de Barcelona, que defensa la santa de les teories de Charcot sobre la relació entre mística i histèria (Santa Teresa de Jesús ante la psicología, Barcelona: Impr. Edit. Barcelonesa, [1915]). El mateix any, l’escriptor Miquel dels Sants Oliver pronunciava una conferència sobre Santa Teresa de Jesús: la mujer y la española (Barcelona: La Hormiga de Oro, 1916), on ja apareixen temes típics de l’aproximació moderna a la seva figura literària: les fonts, l’escriptura femenina, l’estil. Pocs anys després es publica la primera traducció catalana del Libro de la vida (Barcelona: Foment de pietat catalana, 1920), a cura del jesuïta Lluís Vidal.

Arran del tercer centenari de la canonització de Teresa de Jesús (1622), l’activitat teresiana de les últimes dècades i la presència del Carmel descalç a la ciutat des del XVI s’al·legaran com una mostra de la devoció barcelonina per la santa al recull de discursos llegits al Paranimf de la Universitat el 1922 Barcelona a santa Teresa (Barcelona: Imprenta de Eugenio Subirana, 1923).

[Maria TOLDRÀ]

Advertisements

Un pensament sobre “Biblioteca Digital Teresiana: Materials catalans

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s